Earth, wind & fire, ‘September’
“Jo gaudeixo ballant”. Jordi Hereu s’anima assegut a la cadira mentre ‘September’, d’Earth, wind & fire, el transporta a la seva joventut. Afirma que la música negra és ideal per ballar. “Quan jo anava a les discoteques, era feliç ballant i també lligava, com tots”. Hereu atribueix a l’edat el fet que no li agradi la música “matxacona”, però l’esperit ballaruc, no l’ha perdut mai. “M’agraden els ritmes del funky i el jazz-funky”.
Giacomo Puccini, ‘La Bohème’
Hereu s’emociona recordant les obres de Giacomo Puccini, perquè directament les associa amb els seus progenitors. “Jo he vist els meus pares gaudint, els dos a la vegada, de ‘La bohème’. És el quart de cinc germans. “Era un nen feliç vivint en una caseta de Sant Gervasi”. L’etapa cap a l’adolescència va estar marcada per la música, ja que un bon dia el seu pare es va presentar amb un “trasto que representava la modernitat”.
Supertramp, ‘Crisis, What crisis?’
“A partir del 75, a casa van començar a entrar molts discos”. I Supertramp ho va fer amb força. Jordi Hereu considera que com a adolescent dels anys 80 feia el que volia perquè els germans grans ja li havien obert el camí. “La meva adolescència va lligada al canvi democràtic, va ser un moment meravellós”. Es mostra empàtic a l’hora d’entendre els joves d’avui dia. “En la valoració dels adolescents, hi ha moltes persones que obliden que ells també ho eren”.
Lluís Llach, ‘Amor particular’
Hereu va assistir al concert històric que Lluís Llach va oferir al Camp Nou el 6 de juliol de 1985. Al cap d’un mes, va començar a sortir amb la noia que es convertiria en la seva dona. “És un disc que té algunes cançons que identifico clarament amb l’estiu en què vaig començar a sortir amb la Belén”. I afegeix: “Lligar cançons amb moments importants de la teva vida les converteix en músiques per sempre”.
José Alfonso, ‘Grandola Vila Morena’
Aquesta cançó de José Alfonso, prohibida per la dictadura portuguesa, va desencadenar la Revolució dels clavells l’any 1974. “Hi ha músiques que et poden agradar més o menys, però et posen la pell de gallina pel que representen”. A casa dels Hereu, els fets polítics es vivien amb intensitat. “Va haver una generació que es va polititzar perquè ho mamàvem a casa amb discussions, debats i llibres, però també amb la música.”
Als anys 70, quan la família entrava amb cotxe a Barcelona després de passar els caps de setmana a Girona, Jordi Hereu prenia consciència de la diferència entre la Barcelona de Sant Gervasi que ell coneixia i la d’altres barris més desfavorits. “Allà va néixer la preocupació pels temes socials, una certa vocació pública.”
Gustav Mähler, ‘4t Moviment 5a Simfonia’
Silenci. Tranquil·litat. Hereu no recorda si primer va descobrir la composició de Gustav Mähler o la pel·lícula ‘Mort a Venècia’, però assegura que és una de les peces que més li agraden i el trasllada a una situació d’enorme serenitat. Precisament aquesta tranquil·litat caracteritza el seu pas pel dia a dia polític. “En l’esfera pública, cadascú hi va amb allò que és. I jo ho he fet ben carregadet de normalitat.” I finalitza: “La defensa de les conviccions és el que et dóna la plena tranquil·litat per abordar la duresa de la política.”
