En el seu escrit, la jutgessa argumenta que no va incloure el delicte d’organització criminal en la seva interlocutòria de processament perquè aquest tipus té com a característiques l’agrupació de més de dues persones per cometre delictes de forma estable, i amb un repartiment de tasques de manera concertada i coordinada. “No resulta de les actuacions que es comptés amb la infraestructura adequada per realitzar un pla criminal ni que existís un acord associatiu durador i no purament transitori”, apunta.
De tota manera, també recorda que aquest document de processament serveix per delimitar el “marc fàctic per evitar que puguin produir-se acusacions sorpressives”, però les acusacions poden qualificar els fets com un delicte d’organització criminal quan els toqui prendre partit després de la instrucció.
Pel que fa a la petició de fiscalia de processar Maria Àngels Barbarà, la magistrada assenyala que l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades va rebre denúncies diverses i es va posar en contacte amb fiscalia i amb el jutjat número 13 al respecte, amb cinc peticions diferents. Per tant, rebutja que es pugui dir que no va actuar.
En resposta als recursos presentats per diferents encausats, la jutgessa apunta que en el seu escrit de processament va exposar els indicis que existeixen contra ells, “que són més que una mera possibilitat”, i recorda que en aquest punt del procediment “no s’exigeixen certeses absolutes ni proves inequívoques i concloents”. “El fet que els recurrents no es mostrin conformes amb les consideracions fàctiques i jurídiques no elimina els indicis que van ser exposats”, afegeix.
Pel que fa a la fiança, el jutjat número 13 “no se sent vinculat per les decisions preses per altres jutjats en procediments diferents”, és a dir, no accepta que la fiança dipositada al Suprem serveixi també per cobrir aquesta causa. Aquella, diu, és “per assegurar les responsabilitats pecuniàries d’altres persones en un altre procediment”. També apunta que es tracta d’una fiança de caràcter solidari perquè sembla que tots haurien actuat “conjunta i concertadament”.
La titular del jutjat número 13 també es refereix als correus aportats per Saül Gordillo, director de Catalunya Ràdio, en resposta a comunicacions de Martí Patxot, director comercial de la CCMA, i de Núria Llorach, presidenta en funcions, que li demanaven la seva autorització per emetre la publicitat de la Generalitat sobre l’1-O. La magistrada apunta que aquests documents “no desvirtuen els indicis racionals que Gordillo va poder cometre un delicte desobediència”. Els correus, continua, posen de manifest que el director de Catalunya Ràdio “considera que no és competència seva” pronunciar-se sobre l’emissió d’aquests anuncis, però “ho acaba autoritzant” quan acaba dient que “no hi veu problema” o que “per desbloquejar la situació, no té objecció dintre de les seves competències”. La presentació d’aquests documents “no anul·len els indicis racionals contra Gordillo”, insisteix.
En resposta a Vox, el jutjat número 13 rebutja el processament de Santiago Vidal i de Carles Viver i Pi Sunyer, perquè “no hi ha indicis, sinó meres sospites”. Al seu parer, que assessoressin jurídicament la Generalitat “no els converteix en cooperadors necessaris”.
També rebutja processar per descobriment i revelació de secrets Josep Ginesta i David Palanques, com demanava fiscalia, perquè no considera que tenir certs documents al seu ordinador impliqués la revelació de secrets. Denega, finalment, processar per desobediència 14 persones més ja encausades per altres delictes.
