Afegeix betevé com a font preferidaLes portes de 64 pisos públics de lloguer d’una nova promoció de la plaça del Centre de Vida Comunitària 4-8 de la Trinitat Nova al districte de Nou Barris quedaran obertes a partir d’aquesta tarda als afortunats que hi podran entrar a viure. Una oportunitat única, ja que per a moltes persones l’habitatge els suposa una barrera per poder viure una vida digna o arribar a final de mes.
En una entrevista al programa bàsics, de betevé, la ministra d’Habitatge i Agenda Urbana, Isabel Rodríguez, ha assegurat que, en termes d’habitatge, “Barcelona està sent una inspiració per a altres administracions, per a altres ciutats, per al conjunt dels països de la Unió Europea“. La ministra ha destacat el paper de l’alcalde, Jaume Collboni, com un “líder dins de l’agrupació d’alcaldes de grans ciutats europees”, i ha remarcat que les institucions europees observen de prop l’experiència de la ciutat.
Els dards cap a Madrid i el debat sobre la prohibició de la compra especulativa
Rodríguez ha defensat limitar els pisos turístics i ha apuntat que l’eliminació d’aquest tipus d’allotjaments en determinades zones és clau per garantir l’accés a l’habitatge. De fet, ho ha comparat amb la situació a Madrid, en què ha advertit que “no s’entén que davant d’una emergència com aquesta hi hagi alcaldes o comunitats autònomes que mirin cap a un altre costat”, i ha defensat mesures contundents contra els pisos il·legals, que sovint “no compleixen normatives, no compleixen les ordenances municipals o que fins i tot estan alterant la convivència als blocs de veïns”.
De mitjana, un pis de lloguer a Barcelona costa 1.160 euros al mes, és el preu mitjà que s’ha aconseguit dos anys després de l’aplicació del topall dels preus del lloguer. Una xifra que la ministra qualifica com a “desorbitada”, però alhora també adverteix que han aconseguit frenar l’escalada de preus amb les mesures impulsades. La intenció era que “els preus no continuessin pujant cada any cap a les dues xifres, que és el que està passant a Madrid en aquests moments”, amb un lloguer mitjà 400 euros superior al de Barcelona.
En relació amb la compra especulativa, ha afirmat que cal prioritzar “l’habitatge per viure” per sobre de l’habitatge com a actiu d’inversió, i ha situat el debat en l’àmbit europeu i fiscal: “Si en un moment donat, en unes zones determinades, s’ha de triar, jo trio l’habitatge per viure-hi”, ha dit, en referència a la mesura de prohibir la compra especulativa.
L’objectiu: consolidar un parc públic d’habitatge
El nou pla estatal d’habitatge que impulsarà el Govern espanyol entre el 2026 i el 2030 vol mobilitzar 7.000 milions d’euros, dels quals 1.000 aniran destinats a Catalunya. Rodríguez ha afirmat que almenys el 40 %, és a dir, 400 milions d’euros, aniran destinats a la construcció d’habitatge nou. “Crec que és una xifra important per mantenir-nos en la direcció de construir i consolidar un parc públic d’habitatge”.
La ministra ha insistit en la idea que “no s’hi val a construir qualsevol habitatge, ha de ser un habitatge que la gent pugui pagar”. Rodríguez ha remarcat que la crisi de l’habitatge actual “és el resultat d’un dèficit acumulat durant anys” en la construcció d’habitatge públic. Segons ha explicat, el Govern està intentant combatre aquesta situació amb una estratègia basada en dos eixos: “Més construcció pública i regulació del mercat, ja que l’accés a l’habitatge ha de ser un dret garantit”.
