Des de Junts per Catalunya, Artadi ha explicat, sense concretar, que s’està treballant per fer canvis legals que donin més garanties i tranquil·litat als diputats. Insisteix, això sí, que Puigdemont no pot ser només un president simbòlic. Per la seva banda, Esquerra es mostra satisfeta amb les negociacions, tot i que no veu clar el canvi de la llei de presidència. El tercer actor implicat, la CUP, ha plantejat buscar un candidat alternatiu. Núria Gibert ha assegurat que “Puigdemont ha fet una gran feina” i que “està en una situació absolutament injusta”, però ha afegit que “això no va de persones” .
Precisament la CUP ha enviat als militants la proposta que els hauria plantejat Junts per Catalunya, un document que fixa una doble data d’investidura, amb Puigdemont com a únic candidat: el 18 de febrer a Brussel·les per nomenar-lo president del Consell de la República i el 21 o 22 al Parlament. Si no fos possible nomenar-lo a ell, però, obren la porta a un candidat amb funcions executives a Barcelona.
Tot plegat, mentre encara continua pendent l’informe dels lletrats del Parlament, que ha d’aclarir si, després que s’ajornés el ple d’investidura, ja ha començat a córrer el termini de dos mesos per escollir president o convocar noves eleccions. La qüestió ha generat divisió entre els advocats de la cambra, fins al punt que el lletrat major s’ha negat a signar el document. Estan d’acord que el rellotge s’ha aturat, però no alhora de plantejar-hi alternatives i en el paper que hauria de tenir-hi Roger Torrent, com a president del Parlament.
