Aquest dilluns han engegat les obres per rehabilitar i tornar a la vida cultural del Paral·lel el Teatre Arnau. El projecte, de l’estudi Harquitectes, preservarà l’essència del teatre de barraca i en recuperarà el patrimoni arquitectònic amb l’ús de materials com la fusta i el formigó vist. La rehabilitació supera els 10 milions d’euros i la previsió és que durant el primer trimestre del 2027 tot estigui a punt per tornar a aixecar el teló.
Així quedarà el nou Teatre Arnau
Més enllà de l’aspecte amb què reviurà, el nou Teatre Arnau es fonamentarà en tres conceptes principals: memòria, comunitat i territori, i arts escèniques. A partir d’aquí s’ha dissenyat un espai polivalent que acollirà activitats d’arts vives, arts escèniques i altres manifestacions culturals que històricament s’han desenvolupat en aquest espai. A més, es pretén fomentar el treball comunitari i l’arrelament als barris adjacents al teatre, com el Poble-sec, el Raval i Sant Antoni. Per això es volen implicar tant el veïnat com entitats, iniciatives i professionals del sector cultural en el projecte.
Un pas més per revitalitzar el Paral·lel
L’objectiu de l’Ajuntament, més enllà de fer reviure el Teatre Arnau, és revitalitzar l’avinguda del Paral·lel com un pol cultural de referència a la ciutat, tal com havia estat en el passat. Serà el tercer espai clau recuperat al carrer després de les sales Paral·lel 62 i El Molino. “Serà la cirereta del pastís per portar el paral·lel a ser un eix central cultural”, assegura Sergi Gàzquez, de la Unió d’AV del Poble-sec. Les entitats tenen altre demandes, però: “L’eix cultural és una part, també cal actuacions urbanístiques, fer actes de la Mercè, que la Cavalcada de Reis continuï passant pel Paral·lel... que hi hagi referències de ciutat en aquest punt”, afegeix Gàzquez.
El Teatre Arnau, inaugurat el 1894, és l’últim teatre de barraca que es conserva a Catalunya. Al llarg de la seva història es va convertir en un referent, especialment de l’època d’esplendor del Paral·lel. Va viure els seus millors moments als anys 20, amb estrelles com Raquel Meller. Tanmateix, la crisi del sector el va abocar al tancament.
Un procés participatiu i 14 anys d’espera
Les obres arranquen 14 anys després que l’Ajuntament de Barcelona comprés l’equipament el 2011, després d’anys en estat de total abandó. Aleshores es va iniciar un procés participatiu per definir-ne els usos amb entitats i veïns dels barris del Poble-sec, el Raval i Sant Antoni. El resultat d’aquest procés va ser la decisió de rehabilitar el teatre, mantenir-ne elements històrics com la façana i l’estructura de fusta, i adaptar-lo als nous usos culturals i comunitaris.
Mentre no ha arribat l’inici de la rehabilitació, s’ha lluitat per mantenir viu l’esperit del teatre a través del projecte l’Arnau itinerant: altres espais de la ciutat han acollit activitats vinculades a l’equipament.
