escola classe

(ACN) El Tribunal Constitucional ha anul·lat diversos articles de la Llei d’educació de Catalunya (LEC), aprovada pel Parlament de Catalunya l’any 2009, que regulaven les etapes educatives de primària, secundària i batxillerat o ensenyaments com els artístics perquè no s’ajusten a la normativa estatal bàsica o l’envaeixen. En canvi, el tribunal ha declarat constitucionals els articles de la llei catalana sobre el règim lingüístic. La sentència resol el recurs presentat l’any 2009 pel PP. El tribunal considera contraris a la Constitució diferents preceptes de l’article 112 sobre cossos docents de la Generalitat, ja que creu que “no poden alterar l’estructura dels cossos de funcionaris establerta per la legislació bàsica”.

Així, el Constitucional tomba la pretensió del PP d’anul·lar alguns articles de la LEC que regulaven el règim lingüístic de l’educació. Per exemple, el tribunal avala que els alumnes que s’incorporen al sistema educatiu sense conèixer el català rebin una atenció lingüística personalitzada que els permeti iniciar l’aprenentatge en aquesta llengua, sempre que “no exclogui” que també la rebin amb “caràcter similar” aquells que no coneguin el castellà. El tribunal també manté l’article de la LEC que preveu que el govern determini “el currículum de l’ensenyament de les llengües, que comprèn els objectius, els continguts, els criteris d’avaluació i la regulació del marc horari”, perquè entén que es refereix al català, l’aranès i la literatura en aquestes llengües “com a assignatures de lliure configuració autonòmica”. La sentència també avala l’aranès com a llengua vehicular i d’aprenentatge a l’Aran, sempre que s’interpreti que “no es priva el castellà i el català” d’aquesta mateixa condició.

En canvi, el Constitucional anul·la l’article 58 de la llei catalana que regula l’educació primària, perquè considera que la LEC “és una reformulació simplificada de la legislació bàsica estatal” que “en alguns aspectes no reflecteix l’amplitud de les bases estatals, regulades amb més detall que el que mostra el legislador autonòmic”.

Així, considera que hi ha aspectes que se “superposen” a la regulació estatal, en part modificada posteriorment per la LOMCE. Per exemple, el tribunal remarca que l’etapa de primària “ha deixat d’organitzar-se en tres cicles de dos anys”. El tribunal afegeix que la LEC no fa referència a “l’existència de l’avaluació individualitzada” al final de primària, que abans del 2013 era de “diagnòstic”, de manera que ofereix “una imatge parcial o distorsionada del règim d’avaluació aplicada en aquest període educatiu”.

El tribunal també declara inconstitucional els preceptes 1, 2,3 i 7 de l’article 59, que regula l’educació secundària obligatòria, en què “es dona la paradoxa que la normativa bàsica estatal és molt més detallada que l’autonòmica”, de manera que es “distorsiona” el valor de la legislació bàsica. El TC remarca que en alguns casos la norma catalana del 2009 no s’ajusta a la reforma del 2013, com ara que els dos cicles de l’etapa hagin de ser de tres i un any. També conclou que les administracions educatives i els centres “no poden atendre dos llistats d’objectius a l’hora de concretar el currículum i de posar-lo en pràctica”, i que correspon a l’Estat “fixar objectius com a part nuclear del sistema educatiu”.

Pel que fa al batxillerat, el Ple del TC també considera que la LEC envaeix normativa bàsica, ja que fa una “reformulació pròpia”. Per exemple, el tribunal considera que la llei catalana inclou una “versió molt reduïda” del que estableixen les bases estatals sobre l’avaluació final, el pas al curs següent i obtenció del certificat, “i emmascara una regulació bàsica que és molt més detallada”.