PERE FORTUNY, president de l'Associació Pro-Memòria als Immolats de Catalunya "Els polítics que ens han governat s'han oblidat dels que van patir la repressió franquista, i això és molt trist. Perquè van saber perdonar els franquistes que van fer la repressió de la dictadura i s'han negat a rehabilitar a totes aquelles persones que van ser jutjades il·legalment pels tribunals militars." GERARDO PISARELO, primer tinent d'alcalde "Hem de parlar de la dictadura, dels anhels republicans de moltes de les víctimes, a tot arreu, i més que més avui, quan la llarga ombra del Franquisme encara dura, quan la petjada del Franquisme encara és present, malauradament, en molts actes institucionals, i quan l'extrema dreta està creixent a Europa. El millor antídot, el millor que podem fer com a catalans i catalanes a la lluita per la democràcia a Europa en aquest moment és recordar el que va ser la dictadura franquista." RAÜL ROMEVA, conseller d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència "La Transició va instaurar la desmemòria. La nostra obligació és desinstitucionalitzar la desmemòria. És el que estem fent, és el que volem fer i és el que farem perquè tenim una obligació, perquè tenim un deure, perquè tenim un deute."
Les interpretacions d’ El cant de la Senyera’, ‘l’Himne de Riego’, ‘El cant dels ocells’ i ‘Els segadors’ han marcat el compàs de l’acte, inaugurat amb parlaments a càrrec del conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva; el primer tinent d’alcalde de l’ajuntament, Gerardo Pisarello, i el president de l’Associacio Pro-Memòria als Immolats de Catalunya, Pere Fortuny. Seguidament, les institucions i les entitats adherides a l’homenatge han fet una ofrena floral per recordar les víctimes al peu del monument Fraternitat, a la plaça del Fòrum de les Cultures.
La trobada l’ha organitzada el Memorial Democràtic i l’Ajuntament, amb la col·laboració de l’Associació pro-Memòria als Immolats de Catalunya. Un cop acabada la Guerra Civil, entre els anys 1939 i 1952, la dictadura franquista executà 1.717 republicans al Camp de la Bota, a banda dels afusellats a altres punts de la ciutat. La cita ha recordat i reivindicat la lluita de les víctimes que, segons els organitzadors, han quedat parcialment en l’oblit.
La transició i la “desmemòria”
“No es tracta de buscar venjança, sinó de fer justícia”, reivindica el president de l’Associació pro-Memòria als Immolats de Catalunya. Pere Fortuny assegura que els polítics que ens han governat s’han oblidat dels que van patir la repressió franquista, i això, ha dit “és molt trist”.
En aquest sentit, Fortuny, és molt crític amb la transició espanyola, perquè “van saber perdonar els franquistes”, i en canvi, s’han negat a rehabilitar totes aquelles persones que van ser jutjades il·legalment pels tribunals militars.
Un diagnòstic similar al que ha fet el conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència. Raül Romeva ha dit que “la transició va instaurar la desmemòria”, i ara cal desinstitucionalitzar la desmemòria. “Tenim una obligació, un deure i un deute”, ha afirmat.
El primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello, també ha participat en l’homenatge i ha recalcat que cal parlar de la dictadura espanyola, perquè “la petjada del franquisme encara és molt present, fins i tot, en actes institucionals”. “La memòria i el record són el millor antídot”, ha dit, “contra l’auge de l’extrema dreta a Europa i per defensar la democràcia”.
La dignificació de les víctimes
El coordinador general d’Esquerra Unida i Alternativa, Joan Josep Nuet, ha reclamat la necessitat “d’una dignificació molt més potent del que hi ha ara” en aquest indret, al Fòrum de les Cultures. “És important que no es perdi el record del que va ser el Camp de la Bota, del que va passa allà, i cal posar un punt de memòria que estigui a l’altura d’aquest record històric”, assegura. El director del Memorial Democràtic, Plàcid Garcia-Planas i el comissionat de Programes de Memòria de l’Ajuntament de Barcelona, Ricard Vinyes, també hi han participat.
En aquesta línia, el 19 d’octubre el Parlament de Catalunya va donar el tret de sortida per declarar nuls els judicis sumaríssims de la dictadura franquista. El ple de la cambra catalana va tirar endavant la tramitació de la proposició de llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, presentada per Catalunya Sí que es Pot, Junts pel Sí i la CUP.
