Des del 2015 fins ara, l’Ajuntament ha finalitzat 8 promocions d’habitatge públic (una a Glòries, una al costat de l’Estació de França, tres al Bon Pastor…), que suposen 557 pisos nous. A banda, té 16 promocions en construcció (665 pisos). Algunes estan en obres o bé en procés d’adjudicació als nous veïns. Dels blocs en construcció n’hi ha dos a l’illa Germanetes, un al carrer de Tànger, un altre a Can Fabra, a la plaça de la Gardunya o al carrer de la Princesa.
El govern municipal destaca haver activat la maquinària per a una quarantena més de promocions d’habitatge públic. En concret, hi ha 27 promocions en projecte (2.222 pisos) i s’ha fet la reserva de sòl en 15 espais per fer-hi 1.103 pisos. Entre uns i altres, doncs, en aquest mandat s’haurà treballat per fer 4.547 pisos, tot i que el gerent d’Habitatge, Javier Burón, ha explicat que arribaran al 2019 amb poc més de 800 habitatges acabats i entregats. Burón ha destacat l’esforç pressupostari d’aquest mandat i ha assegurat que en l’anterior “es va aturar tot”.
Burón i Montaner han afirmat que el temps per construir un bloc d’habitatge públic és ara molt més llarg per diversos tràmits legals (es fan tres concursos abans d’iniciar les obres). “Es tarden quatre anys o més i abans no era així”, ha denunciat Burón, que apunta que hi ha més restriccions en l’habitatge públic que no el privat. “El que estem acabant ara són obres de finals del mandat de Jordi Hereu o del mandat anterior”, ha admès Montaner, que ha dit que “és totalment impossible” fer un edifici en 4 anys.
13.000 pisos públics el 2022
A banda de l’obra nova, l’Ajuntament ha optat també per comprar pisos ja construïts. Fins ara n’ha adquirit uns 500, i espera tancar el mandat amb més de 700 pisos comprats que destinarà a lloguer social, una xifra que queda lluny dels 4.000 que s’havien previst mobilitzar en tot el mandat. Amb els pisos comprats i els que té en construcció, el govern d’Ada Colau calcula que el 2022 haurà doblat fins a 13.000 el parc públic de lloguer (ara hi ha uns 6.600 pisos).
Bona part d’aquests pisos s’hauran aconseguit, diu el govern, amb finançament municipal, ja sigui amb crèdits europeus (180 M €) o recursos propis. Burón i Montaner han assegurat que dels 580 milions d’euros d’inversió previstos per aconseguir tots aquests habitatges, l’Ajuntament n’aporta el 95 % mentre que la Generalitat i l’Estat suposen el 5 % restant.
