Els fets es remunten el 23 de març a l’estació de metro de Drassanes quan un manter va resultar lesionat durant una operació policial de dissuació de la venda ambulant. El manter ferit es va traslladar al CUAP Peracamps, on el va atendre un metge. Segons es descriu als antecedents del judici, Josep Garganté es va dirigir al CAP amb altres persones i va pressionar el metge perquè fes constar en l’informe que la causa de la lesió era una caiguda provocada per una empenta, i que es tractava d’una agressió. Aquest fet va donar lloc a una discussió entre el regidor i el metge, que no va accedir a la petició. Des de la CUP, desmenteixen aquesta versió i asseguren que Garganté només va demanar que es repetís el reconeixement sense la presència d’un agent de la Guàrdia Urbana a la consulta.
Garganté anirà a judici acusat d’un delicte lleu de coaccions. Aquesta és l’acusació que finalment ha fet el jutge, després de desestimar els recursos presentats per la defensa, que demanava que s’arxivés la causa, i de la fiscalia, que elevava l’acusació a un delicte “menys greu” que podia comportar-li en cas de condemna una pena de fins a cinc anys de presó.
L’anomenat cas Garganté va ser motiu d’un debat polític intens al mes d’abril. En una Comissió de Presidència extraordinària, el govern va descartar personar-se contra el regidor de la CUP, tal com demanaven CiU, C’s i PP. Aquests mateixos partits van sumar els vots en una altra Comissió de Presidència per reprovar Garganté, una petició que no va prosperar perquè va tenir el vot en contra de BComú, ERC i la CUP i l’abstenció del PSC.
