El primer pas s'ha fet aquest mateix matí: els quatre partits favorables a la consulta han registrat una proposició de llei al Parlament per demanar a l'Estat que cedeixi a Catalunya la competència per convocar un referèndum. Però quan aquesta petició arribi a Madrid, és previsible que el Congrés la tombi: tant el Partit Popular com el PSOE hi estan en contra. Per això, fa mesos que el Parlament treballa amb un pla B. Una comissió està ultimant una llei de consultes populars no referendàries que hauria d'aprovar-se a principis de l'any que ve. Aquesta llei catalana permetrà convocar una consulta sense haver de demanar-ne autorització prèvia a l'Estat. Però el govern de Rajoy ja ha dit en més d'una ocasió que, si s'aprova, recorrerà aquesta llei davant el Tribunal Constitucional. De fet, fins que no es faci efectiva alguna d'aquestes dues vies, l'executiu no pot moure fitxa. L'acord polític fet públic ahir no té valor jurídic i, per tant, no es pot recórrer. Per portar la consulta davant el Constitucional, cal que hi hagi una resolució publicada en un butlletí oficial. Si, malgrat tot, el Parlament tira endavant amb la convocatòria, el Govern espanyol podria recórrer a l'article 155 de la Carta Magna per suspendre l'autonomia, o imposar multes a la Generalitat. De moment, al marge del que passi els propers mesos, el procés continua endavant: el Departament de Governació ja treballa per organitzar la consulta, i disposa d'una partida inicial de 5 milions d'euros que s'aprovarà la setmana que ve en els pressupostos de 2014. Una xifra que la vicepresidenta, Joana Ortega, ha avançat que es podria ampliar.

Un cop decidides la pregunta i la data de la consulta, els quatre partits favorables al procés han registrat aquest matí una proposició de llei per dur la consulta al Congrés. Paral·lelament, el govern té un pla B: una llei de consultes populars no referendàries perquè Catalunya pugui fer una consulta sense autorització de l’Estat. De moment, el futur està obert.

El primer pas s’ha fet aquest matí: els quatre partits favorables a la consulta han registrat una proposició de llei al Parlament per demanar a l’Estat que cedeixi a Catalunya la competència per convocar un referèndum. Però quan aquesta petició arribi a Madrid, és previsible que el Congrés la tombi: tant el Partit Popular com el PSOE hi estan en contra. Per això, fa mesos que el Parlament treballa en un pla B. Una comissió està ultimant una llei de consultes populars no referendàries que hauria d’aprovar-se a principis de l’any que ve. Aquesta llei catalana permetrà convocar una consulta sense haver de demanar-ne autorització prèvia a l’Estat. Però el govern de Rajoy ja ha dit en més d’una ocasió que, si s’aprova, recorrerà contra aquesta llei davant el Tribunal Constitucional.
De fet, fins que no es faci efectiva alguna d’aquestes dues vies, l’executiu no pot moure fitxa. L’acord polític fet públic ahir no té valor jurídic i, per tant, no s’hi pot recórrer en contra. Per portar la consulta davant el Constitucional, cal que hi hagi una resolució publicada en un butlletí oficial. Si, malgrat tot, el Parlament tira endavant la convocatòria, el Govern espanyol podria recórrer a l’article 155 de la Carta Magna per suspendre l’autonomia, o imposar multes a la Generalitat.
De moment, al marge del que passi els propers mesos, el procés continua endavant: el Departament de Governació ja treballa per organitzar la consulta, i disposa d’una partida inicial de cinc milions d’euros que s’aprovarà la setmana que ve en els pressupostos de 2014. Una xifra que la vicepresidenta, Joana Ortega, ha avançat que es podria ampliar.

L’origen del procés

En els últims dos anys, han tingut lloc diversos esdeveniments polítics i civils que han provocat aquest “gir”. L’11 de setembre de 2012 milers de persones van celebrar la Diada i van demanar la independència en la manifestació convocada per l’Assemblea Nacional Catalana. Uns dies després, el 20 de setembre, Artur Mas i Mariano Rajoy es van reunir a La Moncloa per assolir el pacte fiscal. Com que el pacte no es va aconseguir, Artur Mas va anunciar la convocatòria d’eleccions anticipades per al 25 de novembre de 2012, uns comicis en què CiU va perdre la majoria i ERC es va consolidar com a força sobiranista. A partir de llavors es va crear la Comissió i el Pacte Nacional pel Dret a Decidir al Parlament. L’11 de setembre d’aquest 2013, milers de persones van participar en la Via Catalana cap a la Independència; tres mesos després es van anunciar la data i la pregunta de la consulta.