L’últim any Europa ha intensificat la feina per mirar de resoldre la crisi d’habitatge —que s’ha estès per tot el continent com una taca d’oli— i a hores d’ara està acabant d’enllestir la primera llei sobre la matèria, que ha de permetre donar als estats membres eines per solucionar o contenir la situació.
Aprofitant aquest context, alcaldes europeus liderats pel barceloní Jaume Collboni han viatjat fins a Brussel·les aquest dijous per incidir en la nova llei i demanar que adopti el concepte de zona tensionada, que ciutats com Barcelona ja apliquen i permet posar topalls als preus dels lloguers, regulars els lloguers temporals i fins i tot prohibir els pisos turístics.
Establir un criteri comú
Així doncs, Collboni —acompanyat dels alcaldes com els de Roma i París— s’ha reunit amb la vicepresidenta executiva de la Comissió Europea, Teresa Ribera, per traslladar-li aquesta demanda i ha destacat: “Estem proposant donar un criteri comú a totes les ciutats europees per tal que es puguin aplicar regulacions i puguin arribar els fons que necessitem per promoure habitatge protegit“.
La resposta de Ribera en paraules de Collboni ha estat positiva i de fet la mateixa vicepresidenta ha assegurat que el concepte de zona tensionada “és un element que trobarà el seu espai en la llei” i que “el debat no està tancat”. També ha afegit que la Comissió està buscant “les solucions més encertades” perquè està en joc el tipus de ciutats en què viuran els europeus els pròxims 20 i 30 anys.
Llibertat d’aplicar la norma
Amb tot, Collboni ha afegit que si Europa es fa seu el concepte de zona tesnionada permetrà “consolidar una política pública que està funcionant” perquè ha donat “bons resultats i ha contingut la pujada de preus a Barcelona”.
En aquest sentit ha volgut deixar clar que el que busca l’aliança Mayors for Housing és que Europa doni les garanties legals per poder seguir regulant l’habitatge i poder rebre diners públics, però garantint sempre el principi de subsidiarietat, és a dir, que els estats i les regions tinguin la llibertat d’aplicar o no la regulació en funció del seu model.
