Petita festa ciutadana i molt contingut polític per celebrar que, 80 anys després de la inauguració, aquest monument recupera el text original que hi havia a la inscripció. La Comissió de la Dignitat feia deu anys que ho tenia entre els seus objectius, que finalment han arribat a bon port. Aquesta imatge de l'època és la que s'ha utilitzat com a guia per refer l'escrit. I en aquesta fotografia, de l'any 1933, es veu com la comissió ciutadana que va recollir diners per pagar el monument, presenta en societat el relleu d'Àngel Tàrrac. "Les inscripcions poden semblar petits detalls sense importància, però, al cap i a la fi, els monuments són símbols que volen servir de referència en la història d'un país." Durant el franquisme també es van esborrar les inscripcions en llengua catalana del monument dedicat a l'escriptor occità Frederic Mistral i del bust de Guillem Graells i Moles, autor del llibre la 'Qüestió catalana'. Tots dos es preveu que es restaurin aquest any. JOSEP CRUANYES Comissió de la Dignitat "El fet de reivindicar una República per Catalunya, el fet de reivindicar la llengua pròpia, són temes molt importants que, evidentment, els qui els van esborrar, sabien perfectament què volien." El monument a Pi i Margall és el que va patir més mutilació perquè, no era un obelisc sinó una columna amb una estàtua al capdamunt. Aquest darrer es preveu que es restauri al 2014.
Al cim del Tibidabo i sota l’antena de Ràdio Barcelona, aquest migdia s’ha celebrat l’acte de restitució de la inscripció original del monument a la proclamació de la República Catalana. El monument, de l’arquitecte Nicolau Rubió i compost per un relleu de l’escultor Àngel Tarrach, va ser inaugurat fa 80 anys i commemora la retransmissió de la proclamació de la República Catalana que va fer Francesc Macià l’any 31, per Ràdio Barcelona, amb una inscripció que deia exactament: “14 d’abril 1931. Per aquesta antena Francesc Macià deia al món que Catalunya esdevenia República”. Va ser durant el franquisme quan es va treure la inscripció original i es va canviar per “EAJ1 Primera emisora de radio de España”. A més, també s’ha netejat la pedra de la superfície i s’han rebaixat els paraments de la pedra a gravar.
La llarga tasca de recuperació de la memòria
La fita aconseguida aquest 14 d’abril té l’origen fa 10 anys, quan la Comissió de la Dignitat es va plantejar com a objectiu restaurar els monuments que havien estat modificats. En tots els casos es tractava d’escrits que feien referència a la llengua catalana o a l’autogovern, i van ser elminats amb un objectiu polític. Per aquest motiu, la Comissió de la Dignitat ha facilitat la documentació gràfica i històrica per poder dur a terme la reposició, i ha demanat a l’Ajuntament de Barcelona i al Consell Assessor d’Art Públic, la restitució i reforma del monument. La restitució s’ha fet gràcies a un negatiu precedent del Fons Argelers que s’havia endut un soldat en la retirada l’any 1939 i que va ser adquirit recentment per la Comissió de la Dignitat amb les aportació econòmiques de 54 persones, Ara Llibres i Sàpiens Publicacions.
A l’agenda, però, hi ha tres monuments més: l’escultura en homenatge a l’escriptor Frederic Mistral, situat a Montjuïc, i el bust de Guillem Graells, emplaçat a la cruïlla entre passeig de Sant Joan i el carrer d’indústria, que s’espera que es restaurin abans d’acabar l’any. La tercera és l’escultura en homenatge a Pi i Margall, localitzada a l’encreuament entre la Diagonal i el passeig de Gràcia. La Comissió de la Dignitat prepara un estudi arquitectònic per a la seva restauració que presentarà a l’Ajuntament i que s’espera que es pugui restituir el 2014.
Durant l’acte commemoratiu, el coordinador de la Comissió de la Dignitat, Josep Cruanyes, ha destacat la figura de dues dones que pertanyien a la Comissió Ciutadana, que va recollir diners per fer el relleu: Maria Teresa Gibert i Maria del Carme Nicolau, dues escriptores de l’època que van ser capdavanteres en la defensa del vot de la dona i la seva presència en la vida política. L’acte, en què han assistit més d’un centenar de persones, ha comptat amb la participació dels regidors de l’Ajuntament de Barcelona Jaume Ciurana i Joan Puigdollers, i la coral El Poble que Canta.
