El candidat d’ERC per Barcelona al Congrés, Gabriel Rufián, es pregunta si el rei Felip VI és “del PP, Ciutadans o Vox”. El republicà ha qualificat la visita del monarca a Barcelona d'”acte de campanya” i ha dit comprendre la “indignació” de molts catalans. Per això, defensa les mobilitzacions contra la presència del rei. Rufián ha aprofitat per carregar contra el discurs “piròman” que el rei va pronunciar el 3 d’octubre del 2017, dos dies després del referèndum de l’1-O. Creu que aleshores va avalar l’actuació policial: “La gent s’estava curant les ferides i aquest senyor va sortir dient que estaven ‘bien pegados'”. “Només li faltava l’uniforme militar”, ha afegit.

De fet, dirigents d’ERC participaran en la mobilització contra Felip VI al Palau de Congressos. Rufián ha dit que el partit no reconeix el rei com a “interlocutor” i ha exigit respectar el dret a la protesta i a la manifestació. També ha demanat que les protestes d’aquest dilluns siguin pacífiques.

Amnistia com a solució al conflicte

En un acte de campanya a l’antiga presó Model, ERC ha plantejat una amnistia pels condemnats per la sentència del procés com a “punt de partida” per solucionar el conflicte català. L’exconseller de Justícia Carles Mundó ha dit que aquesta solució ha de basar-se en la política, el diàleg i la “fi de la repressió”. El partit no ha concretat com es treballaria l’amnistia, però no ha descartat que es tracti d’una llei. L’objectiu, segons Mundó, és generar un gran consens al Parlament i al Congrés i aconseguir que se sumin actors del teixit associatiu, com ajuntaments, universitats, sindicats i patronals.

Gabriel Rufián i Carles Mundó, ERC

Els republicans defensen que l’amnistia és una “eina reconeguda internacionalment” que s’ha aplicat en diverses situacions “excepcionals” al llarg de la història. “L’amnistia és l’eina política per donar resposta a la fi de la causa general contra l’independentisme“, ha afirmat l’exconseller. El candidat Gabriel Rufián ha puntualitzat que no plantegen l’indult perquè això suposaria reconèixer que els líders independentistes condemnats han comès un delicte. “Això obre una porta molt perillosa. Posar urnes mai no pot ser un delicte“, ha explicat.