Reacció contundent d’ERC i BComú davant la notícia publicada pel diari Ara segons la qual el govern municipal ha renunciat a cobrar les multes pels expedients oberts a immobiliàries per incomplir la reserva del 30 %. Tant la presidenta del Grup Municipal d’ERC, Elisenda Alamany, com la dels comuns, Janet Sanz, han demanat la compareixença urgent de l’alcalde, Jaume Collboni, perquè en doni explicacions. Hores després, la primera tinenta d’alcaldia, Laia Bonet, ha negat que s’hagi renunciat a cap sanció i assegura que s’ha optat per una fórmula que garanteixi la seguretat jurídica.
ERC exigeix que es faci públic l’informe jurídic
En una piulada a la xarxa X a primera hora de dilluns, Alamany ha reclamat al govern municipal que aporti l’informe jurídic que va avalar aquesta decisió. Més tard, en roda de premsa, la regidora republicana Eva Baró ha dit que la decisió del govern és “del tot incomprensible”. Considera que en la gestió pública la transparència és fonamental, i que arxivar les multes “esmena” el compromís amb l’habitatge que proclama el batlle. En aquest sentit, ERC ha registrat un prec perquè el govern faci públic l’informe jurídic que l’ha dut a arxivar els expedients.
Sanz (BComú): “És un intent desesperat de tapar l’escàndol”
Per la seva banda, Sanz parla d’“estafa a la ciutadania”. La líder dels comuns recorda que abans de deixar l’Ajuntament, el maig del 2023, van destapar “l’estafa del 30 % d’habitatge” en 17 edificis on s’havien fet rehabilitacions. “Quan entra Collboni [a l’Ajuntament] deixa que caduquin i perdona les multes i l’obligació que 70 pisos fossin a preu assequible”, denuncia. “Hem perdut aquests 70 pisos i des del juny del 2023 fins ara qui sap quants més“, afegeix.
Posteriorment, en roda de premsa, Sanz ha acusat a l’alcalde de “complicitat amb el lobby immobiliari”. Assegura que Bonet menteix i que el que ha explicat “és un intent desesperat de tapar l’escàndol”. Lamenta que Collboni no hagi “donat la cara” i proposa a ERC fer un front comú per aconseguir que l’alcalde doni explicacions sobre aquesta situació.
Junts i PP també critiquen el govern
Junts creu que Collboni “és víctima de la seva pròpia irresponsabilitat”. El regidor Damià Calvet ha dit que no entraran en cap guerra de xifres sobre els expedients i ha recordat que “a Barcelona les normes estan perquè es compleixin”. Calvet assegura que l’Ajuntament “té la responsabilitat i l’obligació de perseguir els infractors” i creu que cal arribar “fins al final” si “hi ha algú que no està fent la feina que li pertoca”.
Qui també n’ha parlat és el president del Grup Municipal del PP, Daniel Sirera, que insisteix que la mesura del 30 % és un nyap. “Quan semblava que el govern mostrava una mica de sentit comú deixant sense efecte el 30 %, descobrim que tot és un miratge i que persisteix en l’error”, ha assegurat.
El govern al·lega “dubtes jurídics”
Segons publica l’Ara, el setembre del 2023, l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació (IMHAB) va arxivar els cinc expedients sancionadors que havia incoat que, sumats, fregaven els tres milions d’euros, i també va arxivar la resta que estaven oberts en fases més inicials. Segons fonts municipals, la decisió es va prendre pels “dubtes jurídics” sobre el desenllaç dels litigis que podrien arribar després de la sancions, que se sustenten en un informe encarregat als serveis jurídics que no han aportat al rotatiu.
D’aquesta manera, l’Ajuntament hauria renunciat a cinc expedients sancionadors de cinc blocs de pisos de l’Eixample que no havien demanat llicència d’obres o bé amagaven que feien una gran rehabilitació per esquivar la quota, i que haurien aportat 25 habitatges protegits. També s’haurien anul·lat sis expedients més que estaven en fases més inicials, que haurien suposat 25 habitatges protegits més per a la ciutat.
L’Ajuntament assegura que el 30 % “no està funcionant”
La notícia del rotatiu es produeix en ple debat sobre l’eficàcia d’aquesta mesura. El govern municipal, que ha iniciat converses amb els grups per modificar-la, assegura que “no està funcionant“. Argumenten que, des que va entrar en vigor la mesura el 2018, hauria d’haver proporcionat 2.000 pisos protegits però que, en canvi, només n’hi ha 23, mentre que el ritme de construcció a la ciutat “ha caigut en picat”.
