Segons vaticinen la majoria d’enquestes electorals fetes per aquestes eleccions municipals del 2019, la lluita per ser el partit més votat es troba en un frec a frec entre Barcelona en Comú i Esquerra Republicana. Si en les municipals del 2015 la diferència de regidors entre els comuns (11) i Convergència (10) va ser només d’un, algunes enquestes parlen aquest any d’un possible empat tècnic.
Un cop d’ull a la història
El frec a frec entre els partits polítics a les municipals, des de la Transició i fins al 2015, no fa gaire que es produeix. De fet les primeres eleccions més disputades, pel que fa al nombre de regidors, van ser l’any 2007 i el duel el van protagonitzar el PSC de Jordi Hereu, que va acabar sumant 14 regidors, i la Convergència i Unió de Xavier Trias, que es va quedar amb 12, a només dos de diferència. Aquestes dades es van acabar cristal·litzant en les eleccions següents del 2011, quan CiU va acabar de refermar el “sorpasso” als socialistes amb tres regidors de diferència (14 contra 11).
Pel que fa a la victòria més folgada, té un nom propi. Ens hem de remuntar a les eleccions municipals del 1999, quan Joan Clos va treure una diferència de 10 regidors (20 contra 10) al candidat de CiU, Joaquim Molins.
Què pot passar en cas d’empat?
La situació encara no s’ha donat, però què passaria en cas d’empat tècnic? Si les dues formacions polítiques treuen el mateix nombre de regidors, el guanyador es dirimeix per la suma dels vots aconseguits, tal com marca la Llei orgànica 5/1985 en el seu article 196, “Si cap d’ells no obté majoria absoluta, és proclamat alcalde el regidor que encapçala la llista que ha obtingut el major nombre de vots populars en el municipi”. Si també es produís un empat en vots, altament improbable en el cas d’una ciutat com Barcelona, l’alcalde s’escolliria per sorteig.
Tots aquests articles estan dissenyats per evitar que s’hagin de tornar a repetir unes eleccions municipals i l’alcalde es pugui proclamar després del recompte de vots, una situació que es dona automàticament si s’aconsegueix la majoria absoluta de 21 regidors, que a Barcelona només ha aconseguit Pasqual Maragall en les eleccions del 1983 i el 1987. En cas de no arribar a la majoria absoluta i si no hi ha una coalició de partits que l’aconsegueixin, es proclama alcalde el candidat que suma més regidors.
