Sorpresa en la cursa electoral de Barcelona per al 2023. La líder de Junts a l’Ajuntament, Elsa Artadi, renuncia a ser la candidata de la formació a l’alcaldia de Barcelona a les eleccions municipals de l’any que ve. Ho ha avançat ‘El Nacional’ i ho ha confirmat betevé de fonts properes. Artadi ha fet el pas per motius personals i aquest divendres al migdia té prevista una compareixença a l’Ajuntament per anunciar-ho.
Elsa Artadi va ser la primera candidata proclamada per a les municipals del 2023, ja que Junts va fer unes primàries exprés al febrer en què no s’hi va presentar cap altre rival. Aquest dimecres al vespre, la líder de Junts va protagonitzar un acte sobre seguretat acompanyada, entre d’altres, per l’exregidor Joaquim Forn, en què res no feia preveure aquest desenllaç.
Oposició frontal a Colau
Artadi va fer el salt a la política municipal pocs mesos abans de les eleccions del maig del 2019 i va deixar el càrrec de consellera de Presidència i portaveu del govern de Quim Torra. Va ser la número dos de Joaquim Forn, que va fer campanya mentre era en presó preventiva pel judici del procés. Quan la sentència va inhabilitar Forn, Artadi va convertir-se en la líder de Junts a l’Ajuntament de Barcelona.
Després de les últimes eleccions al Parlament, el febrer del 2021, el seu nom sonava per ocupar un càrrec al govern de Pere Aragonès, però Artadi va renunciar a tornar a la política catalana per centrar-se en la cursa electoral de Barcelona. Fins i tot, al març, va deixar de ser portaveu nacional de Junts pel mateix motiu. L’octubre passat, abans de ser proclamada candidata, es va presentar com l’alternativa a Ada Colau en una conferència.
Tot i que Junts va votar a favor dels comptes del 2020, els primers del mandat, el grup ha anat marcant distàncies amb el govern municipal per reforçar el paper d’oposició a les polítiques de Colau, amb un rebuig frontal a projectes com el tramvia de la Diagonal o la superilla de l’Eixample. Una de les últimes accions contra el govern de Colau va ser portar a l’Oficina Antifrau la compra d’uns local a les Corts que en comptes d’estar buits tenien activitat.
