CRISTINA MENDIJÓN, viu a Noruega "A l'asil on el meu avi està ingressat, sempre busquen gent per acompanyar els avis que no tenen ningú o que tenen mobilitat reduïda i llavors he pogut parlar per telèfon amb una àvia que normalment passa de votar però que parlant amb la meva mare i sabent la meva situació doncs que si la meva mare l'ajuda amb la cadira de rodes a portar-la a votar doncs ella votaria per mi i és el que hem fet i la meva mare m'ha enviat una foto on es veu aquesta senyora votant." ALBA COROMINA, viu a Hong Kong "El dia 23 quan ja vam saber que no podia votar segur, vam intentar contactar amb gent per intentar votar algú que no votés, tingués molt clar que no aniria a votar diumenge i fos tan amable de dipositar el que volíem que fos el nostre vot." ANIRA RUIZ, viu a Holanda "Em vaig enrabiar moltíssim, em vaig sentir molt trista perquè no podia votar, ni exercir el dret ni el deure. Vaig intentar convèncer la meva àvia que votés per mi. Vaig parlar amb ella, i vaig aconseguir que entengués el que jo defensava o no i em va dir que sí, que votaria per mi."

És el cas de la Cristina Mendijón. Viu a Noruega des de fa anys i assegura que ha pogut votar en tots els comicis, però que, aquesta vegada, malgrat haver sol·licitat el vot dins dels terminis establerts, no li ha arribat a temps. Per això, explica, ha aprofitat la bona voluntat d’una companya d’asil del seu avi que no vota mai perquè aquest cop ho faci per ella.

L’Alba Coromina i la seva parella, tots dos catalans i residents a Hong Kong, van rebre els vots passat el termini i, des de divendres mateix, han estat intentant trobar algú que votés per ells. Finalment, hem conegut el cas de l’Anira Ruiz, que està temporalment a Holanda fent unes pràctiques: tampoc no ha arribat a temps per votar i ha delegat el vot a la seva àvia.