Els robatoris de bosses, carteres o mòbils segueixen sent els principals delictes a la ciutat. El 2014 van augmentar els enquestats que en van ser víctimes, però sobretot els que van patir intents de robatori. L'increment s'atribueix a un canvi en la metodologia de l'enquesta, que ara incorpora entrevistes per Internet, a més de les trucades telefòniques convencionals. AMADEU RECASENS, comissionat de Seguretat "Aquesta nova metodologia probablement està fent aflorar una victimització que amb la metodologia anterior passava una mica desapercebuda." Però en l'enquesta d'enguany no només els delictes contra la seguretat personal pugen. També ho fan els fets contra vehicles, sobretot la sostracció d'accessoris, i els robatoris als domicilis, que representen el tercer tipus de delicte més freqüent. Amb tot plegat, l'índex de victimització va tornar a repuntar, després d'haver caigut el 2013. Tot i això, el 23,7 per cent de l'any passat no arriba al màxim registrat cinc anys enrere. Pel que fa als districtes, Ciutat Vella continua al capdavant del rànquing, amb més fets delictius, però enguany, com a novetat, Sant Martí i Sants-Montjuïc desplacen l'Eixample del segon lloc que ocupava habitualment. L'enquesta també revela que es manté la percepció de la seguretat que tenen els ciutadans. Li posen un 6,1 de nota i aprova a tots els districtes per quart any consecutiu, també a Ciutat Vella. Tot i això, l'Ajuntament ha anunciat que encarregarà més enquestes per millorar la qualitat dels resultats. AMADEU RECASENS, comissionat de Seguretat "A l'hora de poder determinar els problemes a resoldre, cal saber quina és la problemàtica que tenen els ciutadans. I aquí no és convenient inventar, més val preguntar-los i aproximar-nos." Una de les novetats és que en cada enquesta es farà una radiografia a fons d'un barri de la cituat.
Pugen tant les xifres de victimització consumada, un 1,4% respecte de l’any anterior, com les de victimització no consumada, que creixen un 4,1%. Tot i aquest repunt de les persones que han manifestat que han estat víctimes d’un delicte, les xifres continuen mantenint-se per sota de les de l’any 2009, quan la xifra de persones victimitzades va arribar a un dels seus punts més alts, amb un 25,6%. L’Ajuntament atribueix aquest repunt de la victimització a dos motius, d’una banda que en l’enquesta anterior les dades dels intents de robatori estaven infrarepresentades, i de l’altra a un canvi de metodologia. Segons ha explicat Amadeu Recasens, el comissionat de Seguretat, el nou mètode multicanal utilitzat també incopora dades d’enquestes per Internet (a banda de les telefòniques), fet que permet arribar a nous segments de població com els joves o els estrangers. Tot plegat, segons Recasens, ha fet “aflorar victimització que abans passava desapercebuda”.
Menys victimització a l’Eixample
Per primera vegada des de 2010, les experiències de victimització no es concentren només als barris més cèntrics de Barcelona. Així, tot i que Ciutat Vella continua encapçalant-ne el rànquing, amb el 30,2%, Sant Martí passa a ocupar el segon lloc, amb el 26,6%, i Sants-Montjuïc el tercer, amb el 26,5%. En canvi, l’Eixample, que en l’enquesta anterior era el segon districte amb més ciutadans victimitzats, ara baixa fins a la quarta posició, amb el 25,3%. A la part baixa de la llista, entre els que tenen els índexs de victimització més baixos, hi ha Sarrià – Sant Gervasi, Gràcia i Horta-Guinardó.
Els barcelonins aproven la seguretat
On sí que es mantenen estables les xifres és en la percepció de la seguretat. Els barcelonins aproven amb un 6,1 el nivell de seguretat a la ciutat, i amb un 6,4 la seguretat al barri. Per districtes, tots aproven. També Ciutat Vella aprova per quart any consecutiu amb un 5,2, dues dècimes per sota que l’any 2014. Entre els districtes que són percebuts com els més segurs hi ha les Corts, Sarrià – Sant Gervasi i l’Eixample.
A l’hora de denunciar els fets delictius sorprèn observar que les xifres han baixat 23 punts respecte a 2013 i se situen en el 23,4% dels enquestats, la xifra més baixa des de 2010. L’Enquesta de victimització atribueix aquesta dada al fet que s’hagin incrementat els intents de robatori, també els que no són consumats.
