La necessitat d'ETA de trobar ressò internacional és una de les claus d'aquest últim comunicat. La Declaració de Brussel·les, iniciativa de l'advocat Brian Currin, sembla l'única plataforma viable per arribar, en un futur no gaire llunyà, a una possible negociació entre ETA i el Govern espanyol. Aquestes imatges no ajuden gaire. Es van intervenir el mes de maig i mostren la instrucció dels pistolers de la banda terrorista. Podrien significar que ETA no té gaire intenció d'abandonar les armes. El comunicat arriba la mateixa setmana de la batuda contra l'esquerra independentista basca. Nou persones van ser detingudes i acusades de formar part de la direcció d'Ekin, considerada l'aparell polític d'ETA. Segons els experts la proximitat del Gudari Eguna, dia del soldat Basc, podria suposar la publicació d'un altre comunicat, en aquest cas anunciant l'alto el foc permanent de l'organització terrorista.
ETA es compromet a analitzar conjuntament els passos que s’han de fer per trobar una solució democràtica al conflicte, incloent-hi els compromisos que la banda terrorista ha d’aportar, i remarca que la solució definitiva ha de passar per Euskal Erria. Utilitzant una metàfora, el comunicat diu que “ETA ha fet salpar el nou vaixell de l’oportunitat per a la resolució democràtica del conflicte”.
La banda terrorista es dirigeix a la comunitat internacional, concretament als 21 signants de la Declaració de Brussel·les. I retreu al Govern espanyol la fredor amb què va acollir el primer comunicat. Diuen que està desaprofitant aquesta oportunitat i que “sembla que amb la lluita armada no hi ha opció i sense lluita armada no hi ha necesitat de solucionar el conflicte”.
