Diversos estudis constaten que la corrupció és una de les principals preocupacions de la ciutadania. És el cas de les últimes enquestes del CIS, o del darrer Baròmetre Global de la Corrupció publicat per Transparència Internacional. De fet, segons aquesta entitat, aquest any el 28 % dels espanyols considera que hi ha hagut un augment de la corrupció, i un 37 % de la població creu que segueix igual.

La corrupció és des de fa un temps una de les principals preocupacions de la ciutadania, i de mica en mica, ha acabat col·locant-se en l’agenda pública. Diversos estudis confirmen aquesta tendència, com les enquestes del CIS del setembre, que situen aquesta pràctica com un problema, o el darrer Baròmetre Global de la Corrupció del 2017, que publica l’ONG Transparència Internacional (TI). D’aquest darrer informe se’n despenen algunes dades que dibuixen l’estat social de la qüestió, com ara que el 28 % dels espanyols creuen que a l’Estat la corrupció ha crescut en relació amb l’any anterior, o que el 37 % dels enquestats considera que segueix igual.

Combatre la corrupció necessita, segons els experts, que sigui denunciada. L’informe de TI ens treu els colors en aquest sentit, tot afirmant que el 35 % dels espanyols no la denuncia quan la coneix. La pregunta de per què passa això ens la respon el catedràtic de dret administratiu de la UOC, Agustí Cerrillo. Afirma que “hi han moltes ocasions en què les persones que denuncien, o posen en coneixement a les autoritats un cas de possible corrupció, es veuen sotmeses a represàlies“. És per això que Cerrillo destaca la importància de l’ús dels portals públics de transparència, com l’Oficina per la Transparència i les Bones Pràctiques de l’Ajuntament, o els portals habilitats per la Generalitat i l’Estat el 2014 i 2015, respectivament.

Amb tot, entitats com TI conclouen que amb l’obertura d’aquests portals o oficines no n’hi ha prou. En l’informe de 2017, l’ONG reclama “una actitud més ferma dels partits polítics”, a qui demana un pacte d’estat per resoldre el problema. Tanmateix apunta que “les institucions públiques han d’assumir un major compliment de la normativa sobre transparència”. Mentrestant, el Sindicat d’Inspectors d’Hisenda pronostica que la corrupció, i el frau fiscal, poden costar a cada espanyol una mitjana anual d’entre 800 i 1.000 euros.

Què origina la corrupció?

L’origen de la corrupció pot ser molt divers, i pot anar relacionat amb el poder adquisitiu del corrupte o del corruptor. El baròmetre de TI conclou que, de mitjana, en els països més rics el 65 % de la població considera que les persones amb ingressos més alts “tenen massa influència en les polítiques públiques”. Una percepció que en el cas d’Espanya és superior, arribant al 88 % dels entrevistats. Altres factors que poden explicar el fenomen, segons Agustí Cerrillo, poden ser “culturals o religiosos”, ja que segons destaca, “hi ha estudis que han analitzat la corrupció des d’aquests punts de vista” i conclouen que hi ha “societats més tolerants amb la corrupció”.