El SAIER, el Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats, ha atès més d’11.000 persones durant l’any 2015, la majoria de les quals per sol·licituds d’asil i refugi a Barcelona. De fet, respecte a 2014, la xifra d’aquest tipus de demandes per fugir de zones en conflicte i guerra s’ha incrementat un 70 %.
Tot i que el pla d’acció al territori es va activar a l’inici del conflicte sirià, els refugiats majoritaris són ucraïnesos. Una altra dada que permet conèixer l’informe de l’Ajuntament de Barcelona és l’equilibri entre homes i dones sol·licitants, sovint d’entre 18 i 35 anys.
El consistori barceloní preveu que augmenti un 10 % el flux migratori a la ciutat en els propers anys i ja està prenent mesures. Precisament per les actuacions realitzades envers aquest col·lectiu, la ciutat de Barcelona acull fins divendres el simposi Cities of Welcome, Cities of Transit, organitzat per l’Institut de les Nacions Unides, que pretén posar en comú els reptes i dubtes de diferents països a l’hora d’acollir els refugiats.
La directora de l’UNU-GCM, Parvati Nair, valora positivament les pràctiques barcelonines i creu que és un exemple i una inspiració per a les altres ciutats i governs. El coordinador del pla Barcelona, ciutat refugi, Ignasi Calbó, ha participat en aquestes jornades, ha explicat la situació actual de Barcelona, i ha anunciat que espera que el nou Govern espanyol que s’investeixi després de les eleccions del 26 de juny faciliti el diàleg.
