El darrer debat electoral abans del 21-D ha comptat amb la participació dels candidats de tots els partits, menys Oriol Junqueras (ERC), que és a la presó, i Carles Puigdemont (JxC), a Brussel·les. Per part de JxC ha debatut el número quatre de la llista, Jordi Turull, que ha defensat que “en aquestes eleccions això va de restituir allò que el Govern espanyol ha volgut fulminar” i ha advertit que “o entrarà el 130è president per les portes de la Generalitat o hi entrarà el president del 155”.
Per la seva banda, Carles Riera (CUP) ha demanat fer un pas endavant per restituir la República i continuar el mandat democràtic de l’1 d’octubre. En nom d’ERC ha parlat Marta Rovira, la número dos de la llista republicana, qui ha evitat pronunciar-se explícitament, però sí que ha defensat que a partir del dia 21 cal aturar el 155, reobrir les delegacions a l’exterior i desbloquejar mesures que va prendre l’executiu de Junts pel Sí i que va tombar el Tribunal Constitucional.
Un nou punt de partida per als constitucionalistes
Els partits constitucionalistes, en canvi, consideren que el 21-D serà un nou punt de partida per constituir un govern alternatiu a l’independentisme. Inés Arrimadas (Cs) ha alertat que si es reprèn l’agenda prèvia al 155 hi haurà “quatre anys més de mentides, d’atacs i d’insults als no independentistes” i ha collat ERC amb la possible restitució de Puigdemont: “La tesi de Turull que Puigdemont ha de tornar a ser president no l’assumeix ni Oriol Junqueras”, ha reblat.
El candidat socialista, Miquel Iceta, s’ha preguntat en veu alta si aquestes eleccions serveixen per elegir un president o no i ha afegit als seus contrincants: “Perquè, si no, no sé què fem aquí”. Iceta també ha recordat a JxC, ERC i la CUP que el seu full de ruta “ha fracassat en la via unilateral”. També ha criticat l’acció del govern de Puigdemont el candidat del PP, Xavier García Albiol, qui ha assegurat que han parlat de coses que no afecten els ciutadans i ha defensat que l’executiu que surti de les urnes el dia 21 pari atenció al que realment preocupa als catalans, com “els barracons, les llistes d’espera o l’atur”. Precisament, Albiol ha protagonitzat una enganxada amb Marta Rovira sobre la separació de poders a l’Estat.
La política de pactes, a debat
Qüestionat sobre possibles pactes postelectorals, Jordi Turull, ha assegurat que la seva formació només preveu un pacte amb formacions que acceptin que el que cal és restituir el president i el govern previ a l’aplicació del 155. Marta Rovira ha obert la porta a pactar amb altres formacions, més enllà de les independentistes, sempre que no siguin les que han intervingut la Generalitat i partidàries del 155. Per la seva banda, Carles Riera ha assegurat que la CUP està disposada a formar part aquest cop d’un govern republicà, sempre que no acati el 155 i torni a la lògica autonòmica.
Inés Arrimadas ha apostat per un govern constitucionalista, al més transversal possible i que inclogui independents, mentre que Miquel Iceta ha descartat acords amb partits independentistes i ha llançat una pedra a favor d’un executiu que busqui la reactivació econòmica, la igualtat i la millora de l’autogovern i de finançament. Xavier García Albiol ha instat a arribar a un acord dels partits constitucionalistes i, per la seva banda, Xavier Domènech ha proposat un govern de progrés que vagi més enllà de les sigles dels partits i en què s’impliqui la societat civil.
El trencament entre BComú i el PSC es cola a la cursa del 21-D
Justament en el debat sobre les polítiques de pactes postelectorals, el comú Xavier Domènech ha preguntat al socialista Miquel Iceta si se sumarà al govern transversal o si es tancarà “a l’habitació del pànic” amb Cs i el PP. Iceta li ha respost tot recordant-li el trencament a Barcelona entre BComú i el PSC: “Hi havia un govern d’esquerres a Barcelona i, per una decisió unilateral, es va trencar”, ha etzibat.
