La via Puigdemont, en un atzucac
El resultat del 21 de desembre va obrir la porta a un terreny no explorat mai abans i que ja augurava dificultats per a una investidura. El candidat amb més suports era Carles Puigdemont, un líder amb càrregues judicials sobre les espatlles i fora de Catalunya. El president del Parlament, Roger Torrent, però, va proposar-lo i va activar, així, els engranatges per investir-lo. L’intent va acabar frustrat: el ple, ja amb data i hora, va quedar ajornat després que el Govern espanyol portés la investidura al Constitucional. L’alt tribunal va obligar a fer-la presencial i la via Puigdemont va quedar en un atzucac.
El camí de Puigdemont s’ha recuperat en les últimes setmanes, després que la justícia alemanya descartés el delicte de rebel·lió i el deixés en llibertat. De fet, el Parlament va aprovar la reforma de la Llei de la presidència per permetre la investidura a distància, però es va quedar en un intent. El Tribunal Constitucional també la va fer caure.
El pla B: Jordi Sànchez
El segon candidat va ser el número dos de la llista de Junts per Catalunya, Jordi Sànchez, empresonat a Soto del Real. Aquí la investidura va topar amb un nou obstacle: el jutge del Suprem, Pablo Llarena, va denegar-li el permís per assistir al ple. El nom de Sànchez va tornar a sonar més tard, quan l’ONU va demanar que se’n respectessin els drets com a diputat i pogués anar al Parlament. Tot i així, no va prosperar.
Jordi Turull, a presó abans de la segona volta
Jordi Turull va ser el pla C. Va participar en el ple d’investidura, que va perdre en primera votació. A la segona volta, però, ja no hi va arribar: Llarena el va tornar a enviar a la presó d’Estremera. Així doncs, després que la via de Carles Puigdemont s’hagi quedat en un camí sense sortida, ara es planteja un possible nou desenllaç amb un pla D encapçalat per Torra.
