Segons l’informe, no hi ha procediments similars en relació amb els que “estan en contra del dret a l’autodeterminació” i això demostra “un posicionament claríssim de l’aparell repressiu de l’estat” contra l’exercici d’aquest dret. Pel que fa a les persones ferides en les càrregues policials durant el referèndum de l’1 d’octubre, la xifra és de 1.066 persones, de les quals almenys 400 han posat denúncia. Els autors de l’informe han agafat com a mostra per calcular aquesta xifra els partits judicials de Barcelona, Girona i Lleida. L’estudi també determina a quants municipis hi van haver càrregues -33- i parla de 67 denúncies per agressions de l’extrema dreta, uns fets que Salellas ha dit que, tot i no ser violència institucional, consideren que és un instrument que acompanya la repressió de l’estat.

Salellas apunta que tot plegat “forma part d’una operació d’estat, que té a veure amb la concertació de diferents poders” que ha permès retalladar drets i reinterpretar delictes per utilitzar-los amb un objectiu diferent al qual es van crear. Salellas també ha assegurat que això genera un “efecte descoratjador” en el exercici dels drets. Per això ha apuntat que l’informe vol deixar constància d’aquests fets per prendre’n consciència.

Mireia Vehí ha remarcat que les dades desmenteixen “la lògica de pacificació” del PP amb l’aplicació de l’article 155 perquè no ha resolt “el conflicte de fons” i ha avisat que aquest article “es pot estirar ‘ad infinitum’ i configurar un estat d’excepció”. La CUP portarà l’informe a l’Organització Mundial contra la Tortura i a la Comissió de Drets Humans de l’ONU i l’anirà completant amb nous casos i dades que vagin apareixent.