LAURA PABÓN, portaveu de la CUP Barcelona "Creiem que s'ha de construir una candidatura per a les properes eleccions municipals de 2015 una candidatura que trenqui amb el model de Barcelona que està vigent actualment, una candidatura que tingui com a objectius crear espais de comunicació entre les diverses lluites que ja hi ha a la ciutat".
Assemblea oberta per configurar el projecte polític
Amb l’objectiu de sumar sinergies i reflexionar sobre la conjuntura política, la CUP Barcelona ha organitzat la 1a Trobada Popular Municipalista, oberta a tothom, que tindrà lloc el dissabte 29 de març a l’Escola Mossèn Jacint Verdaguer, al Poble-sec. Com afirma el comunicat, d’aquesta trobada es preveu que en surti una “declaració política de compromís”, és a dir, l’estratègia política de cara a les eleccions barcelonines de 2015, així com les llistes.
Segons la portaveu de la CUP Barcelona, Laura Pabón, la finalitat és“crear consonància amb altres moviments socials que ja hi ha a la ciutat” i fer-ho des d’una assemblea, oberta a tothom. Per això, han convidat diversos grups: des de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), les organitzacions de l’esquerra independentista (Arran, el SEPC, Endavant o Alerta Solidària), l’esquerra anticapitalista (En lluita), moviments com l’Assemblea groga o la plataforma Pel dret a la salut, així com les assemblees de barri procedents del 15-M com la de Gràcia o la de Sants.
Pabón explica que la finalitat és construir una candidatura per “crear espais de comunicació entre les diverses lluites que ja hi ha a la ciutat“, trencar amb el “model Barcelona” vigent i fer que la capital catalana es converteixi en un “motor més de la transformació social als Països Catalans”.
Segons l’últim Baròmetre semestral de l’Ajuntament, si ara es fessin eleccions, la CUP tindria representació a Barcelona.
Inicis de la CUP a la ciutat
A Barcelona, el partit independentista es va constituir el 2009 i va participar a les primeres eleccions municipals el 2011, quan van obtenir uns 12.000 vots i es van convertir, així, en la sisena força a la ciutat, però sense representació al consitori. Actualment a la ciutat hi ha unes 200 persones que treballen des de 12 nuclis de treball, un per cada districte amb l’excepció de l’Eixample, que s’ha dividit entre l’Eixample Dret i Esquerre, a més d’una nova assemblea del Poble-sec.
