compartir
La crisi per accedir a un habitatge assequible a Barcelona ha exposat que cal repensar els criteris per demanar prestacions socials. Segons un informe encarregat per l’Ajuntament, el gener del 2024 hi havia a Barcelona 45.913 persones empadronades sense domicili fix (20.000 més que el 2022) i en paraules de la comissionada d’Acció Social, Sonia Fuertes, la situació d’exclusió residencial hi té molt a veure.
Tot i que l’informe exposa que el nombre de llars que consten a l’Administració és idèntic al nombre de domicilis principals, el consistori tem que la tendència a l’alça de llogar una habitació en un pis compartit (com a alternativa a poder llogar un pis sencer) pot incidir directament en el model per sol·licitar prestacions.
La raó és que pot haver un gruix d’aquestes persones que viuen en pisos compartits que opten per empadronar-se sense domicili fix (en comptes de fer-ho al pis), per evitar una por: si consten dues persones en un mateix habitatge, l’Administració els podria comptar com a unitat de convivència. Per tant, els podria sumar la renda de les dues persones i, de retruc, deixar-les fora dels requisits per rebre una prestació.
Aclarir què és una unitat econòmica
Davant d’aquesta problemàtica, Sonia Fuertes s’ha compromès a impulsar un aclariment dels requisits que demana l’Ajuntament a l’hora de donar prestacions socials. En concret, es desglossarà el concepte d’unitat econòmica (que pot representar una persona sola) perquè no col·lideixi amb els conceptes d’unitat de convivència i d’unitat familiar (que suposen sumar les aportacions econòmiques de més d’una persona).
D’aquesta manera, es facilitaria que les persones que viuen en un pis compartit s’empadronessin a l’habitatge on viuen sense por que se’ls computin els ingressos de la resta d’habitants del pis. L’Ajuntament també instarà la resta d’administracions (la Generalitat i l’Estat) a fer el mateix aclariment de conceptes.
