L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha traslladat la seva agenda a Brussel·les aquest dimarts per presentar, des de la capital administrativa europea, el Pla Barcelona Europa. És el full de ruta de l’acció municipal en el marc europeu.
Inclou un total de 34 accions a desenvolupar entre el 2026 i el 2029, dividides en cinc grans blocs: el rol de les ciutats dins de la UE, el dret a l’habitatge, la transició climàtica, la innovació urbana i el model social europeu.
La presentació del Pla Barcelona Europa s’ha fet dins del museu de l’automòbil Autoworld, davant d’unes 220 persones de públic, entre les quals hi ha hagut figures fortes del socialisme en clau europea, com Javi López, Leire Pajín, Irene Tinagli i Kata Tütto.
Baluards dels drets
De fet, Collboni ha donat una rellevància destacada al darrer bloc del pla, el de la defensa dels drets i igualtats dins de la Unió Europea, i ha recalcat que les ciutats són un baluard per garantir aquests drets i igualtats.
“La gran majoria de ciutats estem disposades a donar un combat democràtic, això és molt important que les institucions europees ho tinguin present”, ha dit l’alcalde minuts abans de la presentació del Pla Barcelona Europa.
D’aquesta manera, Collboni ha alertat que Europa viu en un context “d’una gran tensió bèl·lica” i en el qual hi ha “forces reaccionàries d’extrema dreta que dins de la UE també estan atacant els fonaments democràtics de llibertats i d’estats de dret”.
Barcelona, ciutat pionera
Collboni ha presentat el full de ruta europeista el mateix dia que Barcelona ha estrenat una representació permanent de la ciutat a Brussel·les, encapçalada per Laia Segura.
L’objectiu és que la representació defensi els interessos de Barcelona davant de la UE i aconsegueixi dos objectius prioritaris: condicionar les polítiques europees en pro de l’habitatge assequible i aconseguir fons d’Europa que beneficiïn directament les polítiques barcelonines.
Aquesta iniciativa de Barcelona és pionera: és la primera ciutat d’Espanya a tenir una representació permanent davant de la UE i així s’assimila a administracions de rangs superiors, com la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i, directament, l’Estat.
