En el text s’ha incorporat una esmena d’Esquerra Republicana que estipula “abstenir-se de nomenar personal amb qui hi pugui haver conflictes d’interès familiar”. ERC ha inclòs que sigui el comitè d’ètica el qui tingui en compte les qüestions relatives a la contractació de personal directiu i/o de nomenaments pel que fa els conflictes d’interès. Tot i l’esmena, es podran seguir contractant familiars com a eventuals, coneguts com càrrecs de confiança, ja que segons el tinent d’alcalde de Drets de Ciutadania, Jaume Asens, no és contrari a la llei. Pels republicans, en canvi, “és una qüestió de posar per davant l’ètica i no la llei”.
Per aprovar aquest Codi ètic s’ha treballat durant més d’un any i mig, s’han organitzat 40 reunions i s’han fet aportacions d’una vintena de textos. Hi han participat l’Oficina Antifrau, el Tribunal de Comptes i el Síndic de Greuges, entre d’altres. L’objectiu és que càrrecs electes, directius, gerents i personal eventual quedi afectats pel Codi. Asens ho ha definit com “un llarg periple cuinat a foc lent”.
La novetat del Codi és que preveu sancions al personal que no compleixi amb el text, des de les més lleus fins a la inhabilitació. Té en compte, a més, la prevenció de la corrupció. Asens ha assegurat que “és evident que no és una vareta màgica per lluitar contra la corrupció, però és un instrument més”.
Jordi Martí, del grup Demòcrata, que no ha donat suport al Codi, ha criticat que no serà fàcil d’aplicar i ha denunciat que “hi ha un divorci entre el discurs i la praxi del govern”, fent al·lusió a la “contractació de familiars i empreses properes”. Carina Mejías (Cs) ha donat suport al Codi perquè “no tornin a passar les coses que el govern han fet durant aquests dos anys”. El PP ha fet una crida per “una administració lliure de vincles familiars”. La CUP ha explicat que no creuen en el marc ideològic que es planteja en el Codi . “Les ganes de canvi se les ha emportades altra vegada la legalitat”, ha conclòs la regidora Maria Rovira.
