En la sentència, el Tribunal Superior de Justícia dóna parcialment la raó al recurs del PP i anul·la el català com a llengua preferent de l'Ajuntament. L'alt tribunal considera que el català té una posició de prevalença sobre el castellà que vulnera el principi de cooficialitat de les dues llengües. En aquest sentit, la sentència estableix que el consistori ha d'adaptar-se a la llengua que el ciutadà esculli per comunicar-se. És a dir, que si la persona ho fa en castellà, l'Ajuntament està obligat a respondre en la mateixa llengua. I ho ha de fer sense posar-hi cap dificultat, ni esperar que el sol·licitant ho demani formalment. Per tant, el consistori ha de disposar de documents en les dues llengües perquè sigui el ciutadà qui esculli. Tot i això, el tribunal reconeix en la seva sentència que l'Ajuntament pot utilitzar el català com a llengua vehicular en les seves comunicacions. Des del govern municipal consideren que això és precisament el que es fa a la pràctica. JOAQUIM FORN, primer tinent d'alcalde "Qualsevol ciutadà que es dirigeixi en castellà o que demani ser atès en castellà té reconegut aquest dret com ha passat sempre, igual que amb el català." Joaquim Forn ha lamentat que amb el cas s'ha reobert un debat polític que per l'Ajuntament, és inexistent entre la ciutadania. JORDI MARTÍ, president del Grup Municipal del PSC "No crec que això tingui un efecte en el funcionament normal de l'Ajuntament, però sí que em preocupa des del punt de vista que tornem a obrir un debat una vegada més als despatxos, quan no és un debat ni és un problema al carrer". RICARD GOMÀ, president del Grup Municipal d'ICV "Es produeix aquesta coalició hostil a la llengua catalana, entre el Tribunal Constitucional, els tribunals de justícia en general i el Partit Popular. Una cohalició d'hostilitat que no té cap altre objectiu polític que intentar generar conflictes artificials allà on hi ha normalitat i convivència". JORDI PORTABELLA, president del Grup Municipal d'UxB "El Partit Popular va decidir fer el mateix que ha fet amb la immersió lingüística i el mateix que fa sempre que pot que és rebentar l'ús normal del català a Catalunya i promoure la confrontació lingüística allà on no es troba encara que sigui fracassant com ha fracassat a Mallorca". ALBERTO FERNÁNDEZ DÍAZ, president del Grup Municipal del PP "Es va aprovar el reglament lingüístic amb el pretext d'enfortir la presència del català, fet aquest amb el qual hi estem tots d'acord, es va excloure el castellà de la vida municipal. Ara el que hem de fer és tornar a aquesta normalitat de la coexistència sense cap controvèria de les llengües a l'Ajuntament de Barcelona, de la mateixa forma que es va fer durant 32 anys que no va haver-hi cap tipus de reglament lingüístic".

El TSJC anul·la part de l’article dos, en què es parla de l’ús del català com a “preferent” i “de manera preferent”. El tribunal considera que “el dret de preferència lingüística, l’exerceix el ciutadà i és l’Administració qui s’ha d’adaptar a aquesta elecció”. Així si un ciutadà es dirigeix en castellà a l’Administració, haurà de ser contestat amb el mateix idioma.

Segons el tribunal, independentment que l’Administració actuï en català o castellà, ha d’estar pendent de l’opció lingüística que tria el ciutadà per adreçar-s’hi. El TSJC declara nuls els articles que es refereixen a les comunicacions dirigides a ciutadans singulars i la publicació de les disposicions generals de l’Ajuntament.

L’octubre de 2010, el TSJC havia suspès cautelarment set articles del reglament d’usos lingüístics de l’Ajuntament. La decisió del TSJC arriba després que el Tribunal Suprem (TS) va desestimar el recurs que l’Ajuntament havia interposat contra la sentència.

Forn: “La relació amb els ciutadans no canviarà”

El primer tinent d’alcalde, Joaquim Forn, ha valorat la sentència del TSJC com una conseqüència directa de la sentència de 2010 contra l’Estatut de Catalunya. Forn ha dit que la sentència anul·la el sentit preferent de la llengua catalana, però que el català és la llengua oficial i d’ús normal de l’Ajuntament de Barcelona. “El català seguirà sent la llengua vehicular de Barcelona”, ha dit, abans de lamentar que algunes formacions considerin la llengua catalana “com un problema”. Forn ha dit que l’Ajuntament de Barcelona entén el català com un element de convivència i descarta fer-ne un ús partidista.

Forn ha dit que el reglament lingüístic es va aprovar per majoria en el plenari, i que la prova de la normalitat que es viu a l’Ajuntament amb les llengües és que per part de la ciutadania “ningú no s’ha queixat per sentir-se maltractat ni vulnerat en els seus drets lingüístics”.

El responsable del recurs, Alberto Fernández Díaz, s’ha mostrat satisfet per la sentència del TSJC, tot i que creu que l’Ajuntament interposarà recurs davant el Suprem. En un apunt al seu Twitter, el president del Grup Municipal del PP ha dit que “per enfortir el català no cal excloure el castellà”.

La majoria dels grups rebutgen la sentència

Jordi Martí (PSC) ha lamentat la sentència del TSJC, tot i que considera que “no canviarà res significatiu”. El president del Grup Municipal del PSC s’ha mostrat preocupat perquè es generin falsos problemes i s’obri un debat lingüístic que no existeix al carrer. Per Jordi Martí l’Ajuntament de Barcelona s’expressa majoritàriament en català, una situació que la ciutadania viu amb normalitat.

Jordi Portabella (UxB) ha dit que la sentència discrimina la llengua catalana, ja que ara es garanteix que tot pugui estar escrit en castellà però no es garanteix l’atenció en català. El republicà acusa el PP de promoure la confrontació lingüística allà on no n’hi havia, confrontació que Portabella diu que és “molt allunyada de la realitat”.

Ricard Gomà ha qualificat la sentència del TSJC d’agressió al català i a la voluntat democràtica. El president del Grup Municipal d’ICV-EUiA considera que la sentència “és una nova agressió a la nostra llengua i a la voluntat democràtica i àmpliament majoritària d’aquest consistori”. Iniciativa acusa el PP de fer un ús partidista de la justícia, “menystenint la voluntat popular lliurement expressada com ja va passar amb l’Estatut”.