El carrer del Duc, al barri Gòtic, canviarà aviat de nom i es passarà a dir carrer de Josefa Vilaret en honor a una de les propulsores de la revolta popular de principis del segle XVIII coneguda com a Rebombori del pa. Josefa Vilaret va ser l‘única dona dels 6 executats per aquesta revolta de subsistència. A principis de 1789, segons explica l’historiador Dani Cortijo, es van produir un seguit de circumstàncies que es van traduir en un increment del preu del pa, i fins i tot, en la inexistència d’aquest aliment. Contraindicant els consells de l’Ajuntament de l’època, ni els proveïdors de blat ni les autoritats superiors, van voler baixar el preu del pa perquè ho consideraven com un mal precedent en la concessió envers les demandes el poble. I aquest va ser l’ambient que va propiciar els Rebomboris del pa.
Josefa Vilaret, més coneguda com “la negreta”
Josefa Vilaret, més coneguda com “la negreta” pel to de la seva pell, era mestressa de casa com la majoria de dones de classe mitjana o baixa d’aquella època. Per això moltes de les revoltes de subsistència les encapçalaven dones que veien la mancança de productes de primera necessitat, com el pa, i es veien abocades a la protesta com a única via per reclamar canvis.
En el cas del Rebombori del pa, Cortijo explica que “el 28 de febrer de 1789, com cada matí les dones van sortir al carrer per comprar el pa fent mans i mànigues amb les febles economies domèstiques per adquirir un producte bàsic a un preu de luxe. La sorpresa que es van endur va ser que senzillament no n’hi havia”.
Això, segons Cortijo, “va ser interpretat per aquelles dones com la gota que feia vessar el got. Ja no era que els preus fossin elevats sinó que s’acabava de trencar l’acord moral entre governats i governants i amb ella, es dinamitava la pau social”. Les dones van anar a les fàbriques i van demanar als homes que deixessin de treballar i sortissin a protestar al carrer. Això es va traduir en l’incendi d’edificis del govern de l’època i d’altres espais propietat de proveïdors que especulaven amb els bens de primera necessitat”.
Carrer amb diferents canvis de noms
Cortijo defineix el canvi de nom com “ideal ja que es no es treu un nom qualsevol, es treu el carrer del Duc, abans anomenat Duc de la Victòria en honor al general Espartero“. Per a Cortijo “els canvis de noms han de servir per rescatar referents, encara que siguin persones anònimes com la Josefa Vilaret i també treure dels nostres carrers noms de militars que van bombardejar la ciutat, com l’Espartero o el general Prim, encara vigent”. Abans però que arribi el canvi de nom, el barri ja ha homenatjat la Josefa Vilaret batejant una entitat, amb més d’una dècada de vida, com la negreta.
