Quim Torra al TSJC

El president de la Generalitat Quim Torra seu aquest dilluns al banc dels acusats del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) pel cas dels llaços grocs. Arran d’una querella de la fiscalia, Torra s’enfronta a un any i vuit mesos d’inhabilitació i a una multa de 30.000 euros per un suposat delicte de desobediència.

La vista oral tindrà sessió de matí i tarda i començarà a les 9 h. El primer a declarar serà el president Torra, com a investigat, i després serà el torn dels testimonis. Està previst que declarin 11 policies nacionals i l’excomissari en cap dels Mossos d’Esquadra, Miquel Esquius.

A la tarda, compareixerà el portaveu de Ciutadans al Parlament, Carlos Carrizosa, la delegada del Govern a Catalunya, Teresa Cunillera, l’exportaveu del Govern i actual presidenta del Grup Municipal de JxC a l’Ajuntament, Elsa Artadi, el síndic de greuges, Rafael Ribó i finalment el conseller d’Interior, Miquel Buch. 

Possible inhabilitació per la polèmica de les pancartes

El ministeri públic acusa el president Quim Torra d’haver desobeït les resolucions de la Junta Electoral Central (JEC) que el passat 11 març, arran d’una petició de Ciutadans i el PP, va ordenar-li retirar els llaços grocs i les estelades de qualsevol edifici públic de la Generalitat en un termini de 48 hores perquè estava a prop la campanya electoral de les eleccions generals del 28 d’abril i de les municipals del 26 de maig.

L’ordre feia referència sobretot al cartell que demanava la ”Llibertat dels presos polítics i exiliats” amb un llaç groc i que penjava del balcó de la Generalitat.

Torra en un primer moment es va negar a retirar-lo i va presentar al·legacions a la JEC, que el 18 de març va emetre la segona ordre al president perquè el tragués en 24 hores. Torra va recorre la decisió i va informar a l’òrgan que havia demanat l’opinió al síndic de greuges, Rafael Ribó.

Finalment, Ribó va recomanar al president retirar-ho tot i el Torra va decidir seguir les recomanacions. Així, el mateix dia, es va cobrir la pancarta amb una altra, amb les mateixes dimensions i el mateix text, però amb un llaç de color blanc amb un traç vermell.

Llaç blanc balcó Generalitat

Davant d’aquest moviment, el JEC va emetre una nova ordre al conseller d’Interior, Miquel Buch, perquè “de forma immediata” els Mossos d’Esquadra retiressin dels edificis públics “banderes estelades, llaços grocs o blancs amb ralles vermelles”. Finalment però no va caldre la intervenció policial perquè es va decidir retirar les dues pancartes abans.

Torra va recusar tres magistrats del TSJC

El procés judicial al TSJC contra Torra s’ha allargat més del compte perquè el president va demanar la recusació de dos dels tres magistrats que l’han de jutjar. D’una banda, el president del TSJC, Jesús María Barrientos —que va jutjar la consulta del 9-N— i de l’altra, la magistrada Mercedes Armas —que va ordenar a la policia impedir l’obertura dels col·legis l’1-O.  També va recusar el jutge que va estudiar aquestes recusacions, Carlos Ramos, perquè era el mateix que havia investigat el cas per desobediència.

La defensa del president Torra argumentava “falta d’imparcialitat” de Barrientos perquè “s’ha posicionat sobre els presos polítics, sobre la suposada neutralitat dels espais públics, sobre els llaços grocs, sobre la resolució de la JEC i, fins i tot, sobre la ideologia i posicionament polític” del president de la Generalitat. També perquè, juntament amb Armas, van participar en la fase d’admissió de la querella de la fiscalia.

Tot plegat va endarrerir el judici, que estava previst per als dies 25 i 26 de setembre. El TSJC finalment va rebutjar admetre les recusacions perquè va considerar que no hi ha cap motiu per pensar que Barrientos ha perdut la imparcialitat o la neutralitat en el cas.

Nova polèmica al setembre

Al mes de setembre, fruit d’una demanda presentada per l’entitat Impulso Ciudadano, el TSJC va requerir Torra retirar la pancarta que demanava l’alliberament dels líders polítics empresonats que hi havia al balcó de la Generalitat. Havia estat col·locava passades les eleccions municipals i, segons l’entitat, no representava tots els ciutadans. El president es va negar a retirar-la.

Finalment però, dos treballadors de la Generalitat la van treure abans que els Mossos actuessin i poc després, Lluís Llach, Sílvia Bel, Antonio Baños i la portaveu de Somescola, Teresa Casals van penjar una nova pancarta a la façana del Palau de la Generalitat amb el lema “Llibertat d’opinió i d’expressió. Article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans”.