La sessió d’avui de la comissió no permanent d’estudi de la candidatura olímpica i paralímpica dels Jocs d’Hivern Barcelona-Pirineus s’ha centrat a avaluar-ne l’impacte econòmic, així com les infraestructures que caldria construir i que quedarien com a llegat per a la ciutat i el país. Hi han participat des de defensors del nou projecte olímpic, com el diputat d’Infraestructures Viàries i Mobilitat de la Diputació de Barcelona, Jordi Fàbrega, fins a representants veïnals que no hi troben cap sentit. És el cas de Jordi Clausell, vocal de la junta de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona, que ha demanat que es congelin definitivament els Jocs d’Hivern en una ciutat que, ara mateix, té altres prioritats i, sobretot, emergències socials per atendre. Clausell ha reptat els polítics de l’Ajuntament a consultar els veïns, i el tinent d’alcalde de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència, Jaume Asens, ha dit que estudiaran la idea. Segons Asens, el govern municipal no aposta a priori per celebrar unes olimpíades d’hivern a la ciutat, però si altres grups hi estan d’acord i la ciutadania expressa el seu interès pel projecte, tampoc no hi tancaran la porta.
A la comissió hi ha participat, com a expert convidat, l’exdirector de la candidatura Barcelona-Pirineus als Jocs Olímpics de 2026, Òscar Grau, destituït l’any passat quan Barcelona en Comú va assumir el govern de la ciutat. Grau ha presentat un informe, extret de la candidatura olímpica que s’havia elaborat, que xifra en 1.122 milions d’euros el cost de l’organització dels Jocs: “Serien autofinançats, com tots els jocs que s’han fet durant els darrers 20 anys”, ha dit.
Pel que fa a les inversions necessàries en infraestructures esportives i de transports, Grau ha parlat de 1.400 milions d’euros, dels quals més de la meitat correspondrien al govern central, un 19 % a la Generalitat i només un 4 % (51 milions d’euros) a l’Ajuntament de Barcelona. El diputat provincial Jordi Fàbrega ha subratllat que, entre les infraestructures que aquests jocs deixarien com a llegat, n’hi ha de tan necessàries i llargament reivindicades com el desdoblament de l’eix ferroviari entre Barcelona i Puigcerdà.
Els Jocs tindrien un impacte total sobre l’economia catalana d’uns 7.686 milions de producció i 3.589 de valor afegit, la qual cosa crearia uns 70.000 llocs de treball en set anys, segons l’estudi que es va fer servir per preparar la candidatura de 2022. Jaume Asens ha insistit que aquestes xifres es basen en estudis de l’Àrea d’Economia, Empresa i Ocupació i del Gabinet Tècnic de Programació corresponents a l’any 2010 i que, abans de tirar endavant la candidatura de 2026, caldria actualitzar l’anàlisi del context econòmic, que ha canviat.
