Les campanyes electorals de fa 20 anys no tenen res a veure amb les actuals. La comunicació dels partits polítics ha canviat radicalment. I és que l’aparició del mòbil i les xarxes socials ha revolucionat la vida de les persones en general, i els partits no n’han estat una excepció. La política tradicional s’ha transformat d’alguna manera en una política de butxaca, cosa que ha obligat a canviar el discurs dels candidats. Tal com estem veient aquests dies amb les campanyes per les eleccions generals i les municipals.
Els discursos han evolucionat de la ideologia a les emocions
Aquests últims dies estem veient com alguns candidats exploren el llenguatge dels youtubers o dels instagramers. Busquen un missatge més directe, volen estar més a prop dels electors, a la seva butxaca, al seu telèfon mòbil.
“Els partits busquen aquells formats que tenen a veure més amb les emocions i amb la vida quotidiana i no tant amb el discurs o la ideologia política” explica Antoni Gutiérrez-Rubí, expert en comunicació política. Ell mateix recorda que antigament el llenguatge dominant que era la publicitat i afirma que aquest s’està substituint per la conversa digital i l’opinió pública.
Han d’optar pels nous canals, sense oblidar la televisió
Però aquest llenguatge no arriba a tots els votants. Per això, els partits continuen utilitzant la televisió, que fins ara havia estat la plataforma per excel·lència. Opten per repartir els seus missatges en diferents canals, incloent-hi els més tradicionals però també les noves tendències.
Un bon exemple d’aquest fenomen són els debats televisius. Ara no només es poden fer pensant en la pantalla de televisió, cal pensar més enllà. “No pots guanyar un debat al plató, si el perds a les xarxes” explicat Gutiérrez-Rubí.
Ara els polítics han de vendre el seu producte a un públic molt diferenciat. Volen arribar a tota la ciutadania. “Han descobert que, per arribar a tothom, han de segmentar els missatges i fer-ho per diferents canals o suports. Per això moltes vegades s’especialitzen determinats continguts i tipus d’imatge segons el tipus de públic al qual es dirigeixen” explica el politòleg Jordi Muñoz.
La importància de la coherència
Tot això, però, s’han de fer equilibris per tal de ser coherents. Hi ha límits? Muñoz assegura que sí. “Hi ha un límit a l’hora de diversificar el missatge i en el to. Entre altres coses perquè si fas una cosa molt cridanera a la xarxa, les televisions ho recolliran o a l’inrevés si fas una cosa molt cridanera a la televisió, això correrà per les xarxes” sentencia. I és que malgrat que són dos canals diferenciats no són dos mons separats, tenen molts punts de contacte.
Per això, segons Muñoz ara els equips de campanya han de valorar crear una imatge coherent del candidat o del partit però amb accents o tons diferents. “No pots ser dos personatges totalment diferents” explica.
La gent està més indecisa fins a l’últim minut
Ara, la tendència dels votants s’inclina cap a una política “last minute” vinculada clarament a les xarxes socials. “La darrera cosa que farem abans de votar serà mirar el mòbil. Això fa que els electors cada vegada endarrereixin la seva elecció de vot” explica l’expert en comunicació, Antoni Gutiérrez-Rubí. Això es veu clarament en el CIS, en què ha crescut un percentatge molt significatiu dels electors que esperen a la campanya per decidir.
L’exemple més evident que el canvi és imparable el trobem en el dia de reflexió. Un dia, teòricament, sense missatges polítics però que els partits no desaprofiten a les xarxes, conscients que és molt important captar els últims indecisos. I és que les últimes hores abans de votar són claus. Els experts asseguren que el darrer missatge que rebis al mòbil pot tenir un efecte decisiu.
Les xarxes també serveixen per saber què vol el votant
A més, cal tenir en compte que les xarxes no només són una font d’informació per als votants, també ho són per als partits. De manera gairebé inconscient i moltes vegades impulsiva, els usuaris comparteixen públicament milers de dades personals que els partits utilitzen com a base de dades. “És molt fàcil saber quina ideologia tens a través de la informació que comparteixes a les xarxes” explica. Fins i tot hi ha empreses especialitzades en aquestes dades.
