"Com una bona notícia important, per a tothom, per a tot el món. Així hauria de ser sempre. Derrocar dictadures, derrocar murs, derrocar barreres i fronteres." "La recordo amb molta alegria, perquè hi va haver a Berlín una manifestació tremenda, com tiraven el mur, i l'endemà el diari va portar un tros de mur, el vaig comprar i encara el conservo." "Fue una gran notícia, una notícia que nos colmó de alegría." "Recordo que era a casa mirant la tele, ho vaig veure, va ser una alegria molt gran." L'Ursula fa 12 anys que viu a Barcelona i durant una dècada va conviure al Berlín Occidental, amb el mur i els seus inconvenients. URSULA WAHL, testimoni "Tenia alguns amics a l'altra banda que era complicat anar-los a veure perquè havies de demanar un permís, canviar diners..." La Kirsten i la Stephanie, en canvi, vivien a la part socialista i encara conserven records de l'època, com el passaport de l'RDA o el manifest comunista de Karl Marx. STEPHANIE METZ, testimoni "Els meus tiets vivien a la part occidental i era una mica estrany per mi que no poguéssim estar tots plegats." KERSTIN KOLB, testimoni "Teníem l'esperança que podíem tenir coses en comú. Conservar els aspectes socials i tenir un sistema econòmic diferent." L'arribada de la Perestroika de Gorbatxov ho va fer possible. Es van obrir els passos fronterers dels territoris europeus sota influència comunista. I entre els quals hi va haver la caiguda del Mur. Tot i l'alegria per la unificació de les dues alemanyes, començava una nova etapa plena d'incerteses i també d'oportunitats "Tothom passejava com si fos Disneyland, anava al McDonalds, hi menjava una hamburguesa i pensava: no és com als anuncis." "Ens permetia tornar a ser alemanys." "Viure sense fronteres és una molt bona experiència i ho hauríem de tenir sempre present." MARTÍ ANGLADA, comissari del cicle Europa 25 "Estava dividit el planeta i quan s'acaba aquesta divisió es trenca el mur simbòlicament, s'acaba la divisió del planeta i és camp obert, portes obertes a la globalització." Coincidint amb el 25è aniversari de la caiguda del mur i de tot el teló d'acer, Barcelona organitza 5 exposicions relacionades que expliquen el món tal com el coneixem.
La fi de la Segona Guerra Mundial, el 1945, va dividir Berlín en quatre parts: la francesa, la britànica, la nord-americana i la soviètica. Aviat, però, la zona comunista de la URSS es va quedar sola davant les altres parts, formant la República Democràtica Alemanya (RDA), amb capital a Berlín est. A l’altra banda, el bloc capitalista, totes les parts es van fusionar en el que es va acabar anomenant República Federal Alemanya (RFA), amb capital a Bonn.
En les següents dècades, el món es va bipolaritzar en el que es va conèixer com la Guerra Freda. L’escalada de la tensió d’aquest món dividit va dur al règim socialista de l’est a aixecar el mur de Berlín, el que ells anomenaven mur de protecció antifeixista.
El mur media entre 3 i 4,5 metres d’alçària, encerclava tot Berlín occidental i cobria un recorregut de 160 quilòmetres. El pas entre territoris no era senzill per tothom, sobretot per als habitants del Berlín est que no seguien com calia les directrius del règim socialista. Milers de famílies van quedar separades durant gairebé tres dècades pel mur i castigades per les pràctiques de la policia soviètica de l’Stasi. Gairebé 400 persones van morir intentant creuar el pas fronterer entre els dos territoris.
L’arribada de la Perestroika impulsada pel secretari general del partit comunista, Mikhail Gorbatxov, que buscava una reformulació del projecte econòmic soviètic i la relaxació fronterera de tot el que es va anomenar com el Teló d’Acer, va ser el desencadenant de la caiguda del mur. Les mobilitzacions socials es van incrementar de manera progressiva. Especialment recordada és la que es va fer el 4 de novembre a la famosa Alexander Platz.
L’anècdota explica que un dirigent comunista, Günter Schabowski, va anunciar per equivocació la fi de les fronteres de l’est el 9 de novembre de 1989. La població es va dirigir massivament als punts fronterers del mur i els cossos de seguretat no van impedir el que ja era inevitable. Va ser el fi de la Guerra Freda, de la divisió de blocs i l’inici del que més tard seria el món globalitzat.
