CHRIS OSTENDORF, periodista a la televisió pública holandesa NOS: "Als Països Baixos no hi ha cap llei que descrigui quant de temps d'emissió has de dedicar a cada partit polític. Si un partit polític se sent maltractat es pot queixar o denunciar-ho públicament després." Chris Ostendorf treballa per a la televisió pública holandesa, NOS. En aquest vídeo elaborat pel Col·legi de Periodistes per denunciar l'anomalia dels blocs electorals, diversos periodistes europeus, com ell, se sumen a la protesta i expliquen com de diferent és als seus respectius països. MÉABH MC MAHON, periodista de France 24: "De ninguna manera los políticos nos dicen por ejemplo cuando tenemos que poner esta noticia o para cuanto tiempo. Por eso me parece inaceptable lo que está pasando en España sobre todo hoy en día, en 2014, en una democracia europea." PACO AUDIJE, Federació Internacional de Periodistes: "Son un virus de autoritarismo institucional en la democracia. Para que las fuerzas políticas se den a conocer ya tienen sus propios espacios de propaganda." Aquesta normativa marca el dia a dia dels periodistes que segueixen la campanya. Tot i que la llei electoral només estipula la distribució del temps en el cas dels espais gratuïts per a la propaganda, la Junta Electoral Central també ha aplicat aquest criteri quan hi ha hagut algun recurs a la informació donada en els mitjans dins del període electoral. Una anomalia que els experts atribueixen a la desconfiança de l'esfera política en l'ús, i mal ús, dels mitjans de comunicació públics a l'estat espanyol.
Els partits polítics amb més presència parlamentària (PP, PSOE-PSC, CiU…) consideren que surten beneficiats d’aquesta manera de condicionar la informació política durant la campanya i, a cop de reclamacions davant la Junta Electoral Central, han acabat creant una jurisprudència que és la que regeix el funcionament dels blocs. Els anomenats blocs electorals fixen un temps i un ordre predeterminat de les notícies sobre la campanya electoral als mitjans audiovisuals de titularitat pública.
Coincidint amb la campanya de les eleccions europees, el debat ha ressorgit i els professionals dels mitjans de comunicació tornem a denunciar que aquesta realitat, inèdita a la resta d’Europa, atempta contra la llibertat d’informació i acaba generant el desinterès i la desafecció dels ciutadans envers la política.
Els periodistes rebatem aquesta imposició cada cop que hi ha una cita a les urnes. Ho fem amb diverses fórmules de protesta, com ara no signar les notícies ni els informatius o indicant amb rètols durant l’emissió dels blocs que no estem d’acord amb aquest sistema.
En aquesta cursa electoral, el Col·legi de Periodistes ha llançat una campanya de denúncia a què s’han sumat les veus de periodistes de mitjans públics d’altres països de la UE on no existeixen els blocs electorals. Veus com les de la periodista francesa Méabh McMahon, de France 24, que considera “inacceptable el que passa a Espanya en una democràcia europea”, o la de Paco Audije, de la Federació Internacional de Periodistes, que de forma taxativa assegura que els blocs “són un virus d’autoritarisme institucional en la democràcia”.
