És la campanya de micromecenatge amb què el Col·legi de Periodistes busca el finançament per portar la demanda a Estrasburg. Els tràmits judicials tenen un cost d'uns 12 mil euros: la meitat els assumeix el Col·legi i per als altres 6mil es demanen aportacions voluntàries. L'objectiu és aconseguir els diners abans que passin les eleccions i per això cal la implicació de la ciutadania. NEUS BONET, degana del Col·legi de Periodistes "La gent sol ser molt curosa amb allò que menja o allò que beu. La dieta mediàtica també l'ha de tenir molt clara: què consumeix i què no, o sigui què és informació i què és propaganda. Per tant, jo crec que sí que lesiona el dret a informació de la ciutadania." Si s'assoleix el finançament, serà la tercera vegada que el Col·legi de Periodistes intenta posar fi als blocs per la via judicial. Les dues anteriors van ser en l'àmbit estatal, però tant el Suprem com el Constitucional van rebutjar pronunciar-s'hi. Ara s'apel·la, com a últim recurs, al Tribunal Europeu dels Drets Humans per eradicar una anomalia que, a tot el continent, només es produeix a Espanya. (VÍDEO NO ALS BLOCS) PERIODISTA HOLANDÈS SUBTITULAT: "La llibertat de la premsa no s'atura amb les eleccions, podem dir que hauria de ser fins i tot al contrari." La protesta ja té el suport de professionals d'altres països. I de fet, la Federació Europea de Periodistes ha anunciat que també denunciarà els blocs al Consell d'Europa. (VÍDEO NO ALS BLOCS) EVA ARDERIUS: "No als blocs i sí al periodisme, sempre, també en campanya electoral." SERGI MAS: "Va, home, que sembli de veritat que som al segle XXI."

La campanya de micromecenatge que es va posar en marxa a l’abril a través de la plataforma Verkami arriba a la recta final. Tot i que l’objectiu encara no s’ha aconseguit, la degana del Col·legi, Neus Bonet, es mostra “confiada” que s’assolirà. Els 6.000 euros que es volen recaptar són la meitat del que costen els tràmits de presentació i seguiment de la denúncia. L’altra meitat l’aporta directament el mateix Col·legi.

Si s’assoleix el finançament, serà la tercera vegada que el gremi intenta posar fi als blocs per la via judicial. Les dues anteriors van ser en l’àmbit estatal, però tant el Suprem (2008) com el Constitucional (2012) van rebutjar pronunciar-se sobre la qüestió. Ara s’apel·la, com a últim recurs, al Tribunal Europeu dels Drets Humans d’Estrasburg per eradicar una anomalia que, a tot el continent, només es produeix a Espanya.

Els blocs en els mitjans de comunicació públics suposen la imposició d’un minutatge i d’un ordre preestablert segons la representació dels partits polítics, sense tenir en compte cap criteri periodístic, a l’hora d’informar sobre les campanyes electorals. Per això, els professionals de diversos mitjans, entre els quals BTV, s’oposen a aquesta pràctica amb diferents mesures de protesta.

“Els blocs lesionen el dret a la informació de la ciutadania”, segons Bonet, i per demanar la seva implicació posa un exemple: “La gent sol ser molt curosa amb allò que menja o allò que beu. Doncs la dieta mediàtica també l’ha de tenir molt clara: què consumeix i què no, què és informació i què és propaganda“.