Nou Barris és l’únic districte on els que pensen que cal controlar el flux turístic no superen el 40 %. En canvi a l’Eixample, Sarrià – Sant Gervasi i Gràcia, més de la meitat creuen que s’està tocant sostre. El cas més clar, però, és el de Ciutat Vella, on el 65 % dels veïns demanen contenir el turisme i lamenten que al seu barri hi ha massa hotels.

Pel que fa els efectes del turisme, els barris amb més activitat turística són els més queixosos. El 80 % dels veïns del Gòtic i de la Barceloneta consideren que el turisme ha fet augmentar els preus al seu barri. També ho pensen el 70 % dels veïns de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, de Gràcia i de Sagrada Família.

El regidor d’Empresa i Turisme, Agustí Colom, remarca que davant aquesta percepció, l’Ajuntament preveu continuar treballant en el Pla estratègic de turisme 2020 per tal de dissenyar mesures que facin que “l’impacte del turisme sigui menor”, però que alhora permetin treure profit dels beneficis i que “hi hagi un retorn cap a la ciutadania”. Segons l’informe, la gestió de l’Ajuntament amb relació al turisme no aconsegueix el vistiplau de la majoria ja que els que ho valoren positivament són el 43,9 %. Tot i això, la xifra supera clarament els que ho valoren negativament, que representen el 23,6 %.

Els turistes posen un 8,7 a la ciutat

La nota que els turistes atorguen a la ciutat puja una dècima, respecte de l’any anterior, i es queda en el 8,7. El més valorat és l’arquitectura amb un 9,1; seguit de la cultura, que treu un 8,7, i l’entreteniment i la restauració, amb un 8,5. Pels turistes, Barcelona és una bona ciutat per passejar i anar de botigues i remarquen que el trànsit és ordenat. La part negativa diuen que són els preus, que consideren massa elevats amb relació a la qualitat i la massificació a les zones i els monuments turístics.

L’informe detalla que el perfil del visitant és el d’una persona de 36 anys que ve de vacances i que ja havia estat abans a la ciutat. La despesa mitjana per turista és de 60 euros en allotjament i 352,2 euros en despeses. La majoria, el 44 %, provenen d’algun país de la Unió Europea, el 35 % ve de la resta del món i el 21 % d’Espanya. Entre els estrangers, els britànics són majoria (8,96 %), seguits pels estatunidencs (8,41 %), els francesos (8,39 %), els italians (6,38 %) i els alemanys (5,98 %).