Barcelona triplicarà els espais de jocs infantils totalment accessibles. Dels 21 actuals, la ciutat passarà a tenir-ne més de 70 el 2024. Una desena de parcs seran de nova construcció, i la resta es remodelaran per fer-los inclusius. La intenció, segons el govern municipal, és que d’aquí a dos anys el 90 % de la població tingui una àrea de jocs infantils accessibles, com a molt lluny, a 15 minuts de casa.
Per fer realitat aquest mapa de jocs infantils nou, l’Ajuntament ha fet un concurs públic, a partir del qual veuran la llum d’aquí a dos anys 10 àrees de jocs infantils de diversa tipologia. La més singular s’ubicarà als Jardins de Màlaga, al barri de Sants, i es convertirà en l’àrea de jocs més gran de la ciutat. S’hi plantaran diversos arbres per recrear un bosc, i destacaran també tres bolets gegants, cadascun pensat per a una franja d’edat. Inclourà sorra, elements naturals i una zona ombrívola amb grades. Segons la segona tinent d’alcalde, Janet Sanz, “és un pas endavant perquè Barcelona sigui accessible per a totes les edats”.
Un altre model de parc accessible serà el que es construirà en àrees dins de parcs i jardins sense trànsit, com els Jardins de Vil·la Amèlia, a Sarrià, i els del Dr. Roig i Raventós, a les Tres Torres. Aquests espais disposaran d’un cuc sensorial que farà de guia per orientar-s’hi.
També es faran àrees sobre llosa de formigó i amb trànsit perimetral a la plaça d’Elisa Antonella, al barri de la Salut, i al passeig Garcia Fària (Sant Martí). En aquests espais es recrearà un perímetre jugable amb jardineres que protegeixen l’entorn i ofereixen ombra els mesos d’estiu. Hi haurà jocs situats a sobre de monticles.
S’han ideat, igualment, noves àrees de joc en espais urbans sense trànsit. Se situaran a l’interior d’illa de la carretera Antiga d’Horta, al Fort Pienc; a la plaça de Ventura Gassol, al Putxet, i a la plaça de Félix Rodríguez de la Fuente, al Bon Pastor. En aquests indrets s’hi construirà, al bell mig, un pòrtic octogonal de grans dimensions des d’on penjaran jocs per enfilar-s’hi i gronxadors. També s’han projectat espais d’ombra gràcies a les enfiladisses que cobriran el pòrtic.
Un altre tipus de parc per a nens serà el que s’implantarà en places i jardins amb trànsit perimetral: als Jardins de Celestina Vigneaux, a la Bordeta, i la plaça d’Emili Mira, a la Bonanova. La proposta separarà el carrer de l’espai de joc amb una zona d’arbres que faran ombra. També hi haurà una tirolina accessible o un gronxador pentagonal.
El consistori ha projectat que de cara al 2030 cada barri tingui com a mínim un espai de joc totalment accessible. El pressupost total que s’haurà destinat al concurs, la redacció dels projectes i l’execució de les obres rondarà els 4,38 milions d’euros. S’espera que a principis del 2024 es puguin començar construir els dissenys nous.
Remodelació de parcs infantils
En els propers mesos també s’iniciaran els projectes de millora de diverses àrees infantils amb treballs que s’allargaran prop de dos anys. En total, es faran obres en 5.000 metres quadrats. Alhora, està prevista la remodelació de 30 àrees infantils més.
- Ciutat Vella: Parc de la Ciutadella i pla de Palau
- Eixample: Parc de Joan Miró
- Sants-Montjuïc: el Polvorí, avinguda de l’Estadi – Parc de Montjuïc, Riera Blanca-Quetzal i plaça del Mig de Can Clos
- Sarrià – Sant Gervasi: Parc de l’Oreneta i plaça de Martí Llaurador
- Horta-Guinardó: plaça de Bacardí, plaça de Petrarca i Jardins de Rosa Luxemburg
- Nou Barris: Ciutat de Mallorca, parc Central de Nou Barris, Torrent Can Piquer-Piferrer i passeig de Valldaura-Lorena
- Sant Martí: Jardins de Xavier Berenguer i Llull-Diagonal
Les propostes de remodelació incorporen criteris d’accessibilitat i inclusió per oferir possibilitats de joc a infants amb capacitats diverses. També inclouen la reurbanització de quatre àrees de joc (plaça de Petrarca, Ciutat de Mallorca, Llull-Diagonal i Torrent Can Piquer-Piferrer) per reconfigurar-les en espais d’estada i la transformació de dues àrees (avinguda de l’Estadi – Parc de Montjuïc i Parc Central de Nou Barris) per practicar cal·listènia (exercici físic amb moviments musculars i de potència).
