En solars propietat de l’Ajuntament hi ha biblioteques, gimnasos, escoles, pisos protegits… i també hotels. En concret, a Barcelona hi ha sis hotels de luxe construïts i funcionant en terrenys públics des dels anys 90.
Amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona 92, el consistori (aleshores amb Pasqual Maragall com a alcalde) va engegar un pla per posar hotels en algunes ubicacions clau de la ciutat, a prop d’equipaments olímpics.
A través d’un procés de planejament urbanístic complex —que explicarem més endavant—, l’Ajuntament va acabar cedint sis terrenys municipals perquè operadors privats hi construïssin hotels i els explotessin per un període de 50 anys.
Aquest procediment es coneix com a dret de superfície i la ciutat de Barcelona també l’utilitza en altres contextos. Un dels més coneguts és la cessió de solars públics perquè cooperatives d’habitatge hi aixequin blocs de pisos assequibles.
L’alcalde Joan Clos va repetir dues operacions similars una dècada més tard, als anys 2000, coincidint amb la celebració del Fòrum Universal de les Cultures.
Alguns hotels paguen un cànon i d’altres no
Alguns dels operadors hotelers que es beneficien del dret de superfície paguen un cànon anual a les arques públiques com a compensació per ocupar els terrenys municipals, mentre que alguns altres van pagar una única quota al principi de l’explotació.
Ara bé, també hi ha dos casos en què els titulars dels hotels no han pagat mai ni un euro de compensació a l’Ajuntament de Barcelona. També n’explicarem la raó més endavant.
Quins són els hotels de luxe en terrenys públics?
A continuació relatem els hotels que hi ha a Barcelona en sòls municipals, així com també fins a quin any té vigència cada dret de superfície i quin cànon paga cada operador.
Tota la informació consta a les escriptures públiques dels drets de superfície concedits per l’Ajuntament, a les quals ha tingut accés betevé.
- Hotel Catalonia Barcelona Plaza (a la plaça d’Espanya). Vigent fins al 2039. Va pagar un únic import de 1.500 milions de pessetes (uns 9.015.181 €).
- Hotel Torre Melina Gran Meliá (darrere del Reial Club de Polo). Vigent fins al 2040. No paga cap cànon a l’Ajuntament.
- Hotel InterContinental Barcelona (darrere del Palau Municipal d’Esports). Vigent fins al 2040. No paga cap cànon a l’Ajuntament.
- Hotel Alimara (a prop del Pavelló Municipal d’Esports de la Vall d’Hebron). Vigent fins al 2041. Paga un cànon del 5 % de la facturació anual.
- Hotel Miramar (a Montjuïc). Vigent fins al 2051. Va pagar un únic import de 6.010.121 €.
- Hotel AC Barcelona Fòrum (davant del recinte que va acollir el Fòrum de les Cultures). Vigent fins al 2052. Paga un cànon fix de 240.404 € anuals, més un cànon variable del 3 % de la facturació anual.
Com va ser el procés urbanístic?
Dels sis hotels en sòls municipals, dos van néixer arran d’operacions urbanístiques especialment complexes: són els casos dels hotels Torre Melina Gran Meliá i InterContinental Barcelona.
Inicialment, els dos terrenys eren de titularitat privada i estaven qualificats al Pla General Metropolità (PGM) com a equipament comunitari. Però el 1989 l’Ajuntament va impulsar-ne una requalificació urbanística (a través d’una modificació del PGM) per decretar-los com a dotació hotelera.
I aquí és on es complica la cosa, perquè l’MPGM del 1989 també preveia dues condicions molt concretes. Primera: que si un terreny privat es requalificava com a dotació hotelera, el propietari l’havia de cedir obligatòriament a l’Ajuntament.
I segona: que el consistori, com a contraprestació, atorgaria un dret de superfície per un termini màxim de 50 anys als propietaris que cedissin el sòl. És a dir: el privat perdria la titularitat del terreny, però guanyaria mig segle de beneficis amb un hotel.
I per què no paguen una compensació?
Precisament arran d’aquesta carambola urbanística, la MPGM també deixava per escrit que la cessió dels solars (dels privats cap a l’Ajuntament) ja suposava una mena de compensació, de pagament.
És per això que els operadors dels hotels Torre Melina Gran Meliá i InterContinental Barcelona no han hagut d’abonar cap cànon a posteriori.
En canvi, les quatre operacions restants van ser totalment diferents. Els solars ja eren municipals i l’Ajuntament va obrir un concurs públic per trobar privats que hi construïssin i explotessin els hotels. Les bases dels concursos marcaven que els privats haurien d’abonar un cànon a canvi d’ocupar els terrenys.
El govern Collboni vol saber el valor dels hotels
Independentment dels procediments anteriors, tots els casos preveuen que l’Ajuntament de Barcelona recuperarà els solars i els hotels construïts, un cop s’extingeixin els drets de superfície (entre el 2039 i el 2052).
Per preparar-se a aquest escenari, el govern de Jaume Collboni ha encarregat a l’empresa Gloval Valuations que calculi el valor actual dels hotels i dels solars.
En la documentació de l’encàrrec, l’Ajuntament argumenta que “està interessat a saber-ne el valor actual per poder iniciar les negociacions sobre possibles operacions immobiliàries“.
Fonts municipals consultades per betevé no esclareixen quins passos es planteja fer més endavant el consistori, un cop sàpiga el valor dels drets de superfície. En tot cas, l’Ajuntament assegura que busca “una millor gestió patrimonial dels seus actius immobiliaris en benefici de la ciutadania“.
