L’Ajuntament de Barcelona ha reconegut aquest dimarts a la tarda en un acte al Saló de Cent 30 persones com a represaliades durant el tardofranquisme, és a dir, els darrers anys de la dictadura. Aquest ha sigut el primer reconeixement que se’ls ha fet mai des que el Plenari del Consell Municipal va aprovar el reglament que fixa els criteris perquè les persones que van patir algun tipus de violació dels drets a la vida i a la integritat física, moral o sexual puguin ser declarades persones represaliades.
En l’acte, hi han intervingut el regidor de Memòria Democràtica, Jordi Rabassa, i el regidor de Drets de Ciutadania i Participació, Marc Serra, així com August Gil Matamala, en representació de la junta de valoració, i Roser Rius Camps, en nom de les persones represaliades. Els dos darrers han agraït l’escalf, però també han aprofitat per denunciar que el reconeixement ha arribat, han dit, amb anys de retard.
Aquest reconeixement arriba molt tard. Han passat entre 50 i 60 anys dels fets denunciats. Massa temps per a les víctimes, moltes de les quals han mort en l’oblit
El més important d’això seria que arribés a tota la gent possible, que no es quedés en un simple acte aquí, a l’Ajuntament, sinó que anés més enllà
A Barcelona, el franquisme va ser especialment “dur i sagnant”
El regidor de Drets de Ciutadania i Participació, Marc Serra, ha destacat que aquest reconeixement “és un projecte imprescindible que ve de lluny” i ha afegit que a la ciutat de Barcelona el franquisme va ser especialment “dur i sagnant”. Centenars de persones van haver de viure en la clandestinitat i van ser represaliades per “defensar un sistema de valors, lleis i llibertats les quals avui podem gaudir”, ha comentat Serra.
Per la seva banda, el regidor de Memòria Democràtica, Jordi Rabassa, ha aprofitat l’acte també per recordar que a Barcelona encara hi ha “símbols que són una vergonya com la prefectura de la via Laietana“, que ha tornat a reivindicar que ha de ser, ha dit, un espai per a la memòria.
La majoria són homes
De les primeres 30 persones represaliades, destaca que la majoria són homes, amb un 64 %. Només el 36 % són dones, i la mitjana d’edat en els moments dels fets era de 22 anys. Pel que fa al dret més vulnerat, va ser el de la integritat física, seguit de la integritat psíquica i moral i, en força menor mesura, el de la integritat sexual.
Segons el consistori, fruit d’aquesta primera experiència, s’ha iniciat una reforma del reglament que permetrà ampliar l’abast objectiu i subjectiu del reconeixement, de manera que es podran presentar més persones a la pròxima convocatòria, prevista per al primer trimestre del 2023.
