compartir
El govern de Barcelona vol potenciar els casals de barri com a equipaments comunitaris i que alguns ofereixin serveis de benestar i cures. En els propers dos anys, l’Ajuntament preveu implementar el model, crear un marc que reguli els equipaments i dotar-los d’una cartera de serveis essencials comuns, amb la voluntat que el nou model de casals de barri estigui del tot desplegat l’any 2027.
El consistori ha presentat la mesura de govern aquest divendres al plenari i ha anunciat que hi destinarà 17,8 milions d’euros, que inclouen tant la inversió per impulsar la transformació dels casals en motors de l’acció comunitària com la despesa anual per al funcionament dels casals. Actualment, Barcelona té 44 casals de barri repartits per la ciutat.
Creació d’un servei de benestar i cures
Dins de la cartera de serveis essencials comuns, destaca la creació d’un servei de benestar i cures comunitàries, que permeti referenciar-los com a actius “mobilitzadors, articuladors i promotors del benestar col·lectiu, de la cura i de la lluita contra la soledat no volguda”.
Aquest servei s’impulsarà en vuit dels casals que hi ha a la ciutat: al Casal de Barri la Barraca, al Carmel; la Lleialtat Santsenca, a Sants; el Casal de Barri de Congrés-Indians; el Casal de Barri del Maresme; el Casal de Barri de Torre Baró i de Vallbona; el Casal de Barri de Cardener; el Casal de Barri Espai Putxet, i el Casal de Barri del Raval.
També es vol potenciar el paper dels casals com a dinamitzadors de l’acció cultural i artística als barris.
Una distribució desigual
Els casals de barri existeixen a la ciutat de Barcelona des de fa aproximadament dues dècades, amb un creixement notable en els darrers anys, fins a arribar a la xifra dels 44 actuals. La distribució en el territori és desigual: hi ha districtes amb molts casals de barri, com és el cas de Sant Martí, que en té un total de 13. En canvi, n’hi ha que en tenen pocs o, com passa a les Corts, que no en té cap.
La majoria d’aquests casals (el 66 %) els gestionen entitats o associacions del barri a través del model de gestió cívica d’equipaments. La resta (34 %) són gestionats per empreses adjudicatàries mitjançant procediments de contractació de serveis.
