L’edifici d’equipaments municipals que s’està aixecant al solar de l’antic cinema Pere IV, al carrer d’Alfons el Magnànim, al barri del Besòs i el Maresme, portarà el nom de l’advocat i polític Jordi Solé Tura. Ho ha anunciat l’alcalde, Jaume Collboni, aquest dilluns, durant un homenatge institucional a Solé Tura que s’ha fet al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona.
Ha estat un acte amb motiu dels 15 anys de la seva mort i coincidint amb la reedició de les seves memòries Una història optimista, editat el 1999. Es tracta de l’edifici de sis plantes que acollirà un auditori de música, una biblioteca i l’ampliació del CAP Besòs, que es preveu que estigui acabat el primer trimestre del 2026.
Homenatge a un dels ponents de la Constitució Espanyola
Solé Tura va néixer a Mollet del Vallès però va passar bona part de la seva vida i la seva activitat professional a Barcelona. Va ser dirigent del PSUC i va formar part del PCE, que el va proposar com a ponent de la Constitució Espanyola del 1978. Va ser, doncs, un dels anomenats pares de la Constitució. També va ser candidat a l’alcaldia de Barcelona el 1983. Posteriorment va ingressar al PSC i en va ser diputat i ministre de Cultura durant el tercer mandat de Felipe González.
En l’acte hi han participat Miquel Roca i Junyent, que va coincidir amb Solé Tura en la redacció de la Constitució del 1978; Joan Subirats, company de lluita antifranquista i comunista a la UB, i el fill de l’homenatjat, el cineasta Albert Solé.
“Tothom el seguia, era una referència d’ambició i de límit”
Tots tres han destacat el tarannà de consens que tenia. Roca ha recordat que en la redacció de la Constitució, Solé Tura, com a representant del Partit Comunista, hi va tenir un paper cabdal. “Portava la veu de fins on podíem arribar i fins on podíem cedir, tothom el seguia, era una referència d’ambició i de límit. Entre les seves virtuts ha subratllat que era un professor que sabia aplicar allò que ensenyava a una pràctica diària de la seva vida política: “Em deia que l’exili, la vida dura que vam tenir, quin sentit hauria tingut si no servia res”. I ha confessat: “El Jordi l’enyoro i el seu pensament l’enyoro molt, és d’una gran actualitat”.
“Sempre va escollir camins difícils, d’acord amb les seves conviccions”
Albert Solé explica que les memòries que es reediten ara és un gran llibre d’aventures. “Sempre va escollir els camins difícils. Hauria pogut quedar-se a Barcelona, instal·lat en una dissidència còmoda, hauria pogut agafar sempre camins més fàcil, però escollia sempre allò que estava en consonància amb els seus ideals”, ha explicat. “El missatge que va enviar és que tot és legítim mentre respectem les normes que hem pactat entre tots. És un missatges contra tots els extremismes fora dels marcs legals”.
El també exregidor de l’Ajuntament de Barcelona i exministre de Cultura Joan Subirats ha apuntat que la trajectòria política de Solé Tura és exemplar, perquè en cap dels moments de les seves diferents etapes ideològiques va perdre de vista el gran llegat del 1945 (els consensos internacionals presos a la fi de la Segona Guerra Mundial). Ha recordat que en moments d’auge de l’extrema dreta arreu del món, pensaments com el de Solé Tura són més actuals que mai.
“”Portava la veu de fins on podíem arribar i fins on podíem cedir, tothom el seguia, era una referència d’ambició i de límit” ”
