compartir
L’Ajuntament de Barcelona ja inclou la mirada interseccional a l’hora d’elaborar polítiques públiques. És una reivindicació històrica del feminisme: es tracta de reconèixer que les dones són víctimes de diverses discriminacions alhora per, així, ajustar l’atenció que reben.
Són motius d’opressió, per exemple, la salut, l’edat, l’origen, l’orientació sexual o la condició econòmica. En aquest sentit, l’Institut Català de les Dones subratlla: “No és possible comprendre i enfrontar-se al masclisme sense tenir en compte el racisme, l’homofòbia o el classisme“.
Un 70 % de les dones, afectades
Una mostra que el consistori comença a incloure aquesta mirada és l’informe de l’Observatori de les Discriminacions del 2024. El text constata que en un 70 % de les discriminacions que van patir es van detectar motius de gènere, però també d’altres d’afegits.
La tinenta d’alcaldia de Drets Humans, Maria Eugènia Gay, explica que la mirada interseccional “permet afinar molt millor la resposta institucional” davant les opressions que afecten les dones.
Com integrar aquesta mirada?
El consistori ja ha elaborat mesures concretes amb aquesta mirada. El Pla contra les drogues i les addiccions 2025-2028 proposa ampliar les places en centres d’atenció per a dones consumidores.
La regidora de Salut, Marta Villanueva, assegura que polítiques com aquesta són necessàries perquè elles pateixen una doble discriminació: com a dones i pel consum de substàncies. Afegeix que se’n pot parlar d’una triple si, a més, estan en situació de sense llar.
“No totes necessitem el mateix”
Per a les expertes, aquesta mirada ha de servir per oferir solucions específiques per a cada dona, en funció de la seva casuística. Maritza Soré (Almena Cooperativa Feminista) proposa, per exemple, que hi hagi més intèrprets als serveis públics —com a les oficines de Serveis Socials— perquè dones migrades puguin entendre tota la burocràcia. Adverteix que si no s’aplica aquesta mirada, “es continuarà deixant fora del sistema col·lectius històricament marginats“.
