Barcelona s’ha convertit en la primera ciutat de l’Estat a emetre deute públic de caire social. És a dir, els diners que rebi dels inversors (35 milions d’euros) s’hauran de destinar obligatòriament a projectes d’educació, d’ocupació o de serveis socials. Amb aquesta operació, l’Ajuntament diversifica encara més les fonts de finançament, perquè per primera vegada els bancs tradicionals quedaran en la penúltima posició.

Si l’any 2016 l’Ajuntament va aconseguir de la banca tradicional un 92 % dels diners necessaris per fer inversions, aquest 2017 les entitats financeres habituals només han aportat un 22 % del capital. Això ha estat conseqüència de la diversificació del finançament municipal, ja que l’executiu d’Ada Colau ha donat pes a la banca ètica: enguany ha aportat un 18 % dels diners (el 2016 en va ser un 8 %).

A banda dels bancs, l’Ajuntament també ha inclòs a la balança financera dues fonts més. D’una banda, el Banc Europeu d’Inversions ha aportat 40 milions d’euros per ampliar el parc d’habitatge públic; de l’altra, Barcelona ha emès deute públic de caire social per un valor total de 35 milions d’euros.

Finançament per a projectes socials

Amb els bons socials, Barcelona s’ha convertit en la primera ciutat espanyola i la primera administració catalana a emetre deute públic amb clàusules que l’obligaran a invertir els diners recaptats en projectes d’educació, d’ocupació, de serveis socials o relacionats amb actuacions mediambientals. El venciment dels bons és a 10 anys.

En total, aquest 2017 les arques de l’Ajuntament han rebut 126,1 milions d’euros de finançament nou. Ara bé, la balança fiscal tancarà l’any amb 835,5 milions d’euros d’endeutament; una xifra molt similar a la dels últims anys i que se situa en mínims històrics del consistori.