El regidor de Drets de Ciutadania, Marc Serra, ha avisat que el SAIER (el servei municipal d’atenció a persones migrants) ha detectat “un increment molt important” de persones en situació irregular a la ciutat. De fet, de les 10.307 atencions que va fer el SAIER entre el gener i el juny del 2021, un 46 % van ser a persones en situació d’irregularitat (en el mateix període de l’any 2020, el percentatge d’irregulars va ser del 40,5 %). El regidor ho ha dit el mateix dia que ha fet una crida perquè els barcelonins s’ofereixin a acollir refugiats a casa.
Segons Serra, l’augment en la demanda d’assessorament jurídic pel que fa a qüestions d’estrangeria s’explica per “una allau de denegacions d’asil” per part de l’Estat espanyol, que el desembre del 2020 va modificar el manual de gestió del sistema d’acollida i que “ha precipitat milers de denegacions d’asil a persones que ja estan completament arrelades a la ciutat”. Per posar xifres a la denúncia, el regidor ha explicat que l’any 2018 a Espanya hi va haver 7.454 denegacions d’asil, mentre que l’any 2020 n’hi va haver un total de 72.219.
La pandèmia fa caure els sol·licitants d’asil
Tot i que han crescut les persones en situació irregular, el nombre total d’atesos pel SAIER el primer semestre del 2021 va caure un 7 % respecte a l’any anterior arran de la pandèmia. Les restriccions a la mobilitat internacional (en especial les connexions en avió amb l’Amèrica Llatina) es van traduir en més d’un 40 % de sol·licitants d’asil atesos menys que l’any 2020.
Pel que fa a l’origen principal dels demandants d’asil, els colombians segueixen a la capçalera (778), seguits dels veneçolans (507), els hondurenys (342) i els peruans (255). A continuació hi ha els sol·licitants procedents de Geòrgia (124), d’El Salvador (114), del Pakistan (106) i de Mali (96). A la cua hi ha els ucraïnesos (80), els russos (74), els marroquins (73) i els senegalesos (57).
En el que va del 2021, l’Ajuntament també ha avisat que ha virat el perfil de sol·licitants d’asil a Barcelona. Si abans predominaven les famílies senceres, ara ha guanyat protagonisme el perfil de joves (menors i majors d’edat) que arriben sols a la ciutat per buscar un futur millor que al seu país d’origen.
