Mentre el 27 d’octubre de l’any passat el Parlament proclamava la República Catalana, el Senat Espanyol rebia amb aplaudiments Mariano Rajoy. Es votava l’activació de l’article 155 de la Constitució. Un mecanisme, mai no emprat en democràcia, per anul·lar l’autogovern d’una comunitat. El 155 es va aprovar amb el 85 % dels vots de la Cambra Alta, amb la complicitat, sobretot, del PSOE i Ciutadans.

Paral·lelament a l’aprovació de l’aplicació de l’article, Rajoy va dissoldre el Parlament i va convocar eleccions. També va anunciar les primeres conseqüències del 155: cessament del President i de tot el govern català, i dels màxims responsables dels Mossos, entre ells el major Josep Lluís Trapero. S’extingien, a més, el Diplocat i les delegacions de la Generalitat a l’estranger, excepte la de Brussel·les.

Durant els més de set mesos de convivència amb el 155, amb part de l’antic govern català a presó o a l’estranger, alguns funcionaris de la Generalitat es van organitzar per denunciar els efectes de l’aplicació de l’article. Van crear la plataforma ServidorsCAT que ha dut a terme un inventari de danys. Xifren en 259 les persones que han estat cessades durant aquest temps i, en 24, els organismes suprimits. Asseguren, també, que moltes propostes han quedat congelades, com subvencions i inversions en plans contra l’exclusió social, per la memòria històrica o la cooperació internacional. A més, es van renovar els concerts a les escoles que segreguen per sexe, una mesura que s’havia decidit eliminar. Alguns sindicats, com USTEC, s’hi van oposar.

Una altra mesura polèmica va ser la destitució de la cap de comunicació dels Mossos d’Esquadra, Patricia Plaja, per un tuit sobre la sentència de La Manada que va fer des del seu compte personal. Plaja havia estat guardonada amb diversos premis i distincions per la seva gestió comunicativa dels atemptats del 17 d’Agost a Barcelona i a Cambrils.

El govern del PP, mentrestant, ha tret pit de la seva gestió. Segons asseguren, han pres 220 acords, entre els quals la convocatòria de 2.000 places de mestres i professors, i 455 de Mossos d’Esquadra. També es va abonar als funcionaris de la Generalitat la paga extraordinària del 2012 que encara se’ls debia.