Artur Mas ja hi està acostumat. És la quarta vegada que Convergència i Unió confia en ell per ser el candidat a la presidència. A banda de ratificar-lo, el Consell Nacional ha aprovat les línies bàsiques del programa electoral de CiU. Un text marcat per la reactivació de l'economia i, sobretot, la transició nacional cap a l'estat propi. De fet, avui Mas ha dit que farà el que calgui per celebrar un referèndum d'autodeterminació la legislatura que ve. ARTUR MAS, president de CiU "La consulta es farà en els propers quatre anys. I l'hem de poder fer. La farem òbviament d'entrada i de sortida sempre dintre dels marcs legals. Primer emparant-nos en un marc legal que existeix. I si aquest marc legal no ens ho permet, que és el de l'Estat, l'intentarem canviar. I sinó demanarem emparament a Europa, al món... farem el que calgui." Mas també ha aprofitat el discurs per respondre les acusacions del ministre Wert en què deia que calia espanyolitzar els alumnes catalans. ARTUR MAS, president de CiU "A l'escola catalana s'explica la història d'Espanya com un estat plurinacional i no la de la 'una grande y libre', no s'explica aquesta, s'explica la història d'Espanya com un estat plurinacional. Com un estat plurinacional, evidentment que sí!" El Consell Nacional també ha aprovat les llistes amb què CiU es presenta a les eleccions. Joana Ortega serà la número dos per Barcelona i Oriol Pujol el número tres. Tancarà la candidatura l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias. A la llista no hi serà el fins ara portaveu del govern, Francesc Homs, que hi ha renunciat per decisió personal. Tot i així, Mas ha deixat clar que compta amb ell de cara a la propera legislatura.
Com era previsible, Artur Mas ha centrat el seu discurs de proclamació en el dret a decidir. El ja candidat de Convergència i Unió a la presidència de la Generalitat s’ha compromès a realitzar una consulta d’autodeterminació en la pròxima legislatura. Sobre la legalitat o no del referèndum, Mas ha assenyalat ha de fer-se “sempre dins del marc legal, emparant-nos en el que existeix a l’Estat i, si no, ho provarem de canviar, i si no, en crearem un nou o demanarem empara a Europa o al món”.
El procés d’assoliment d’estat propi, segons Mas, no acaba amb la consulta sinó que caldrà esperar per assolir la plenitud nacional com a poble: “La consulta es farà en els propers anys, però després s’obrirà un procés que trigarà uns quants anys”. Per aconseguir-ho, Mas ha fet una crida a configurar una majoria social que “serà imbatible”.
El president també ha fet referència a la situació financera del país, i ha assenyalat que farà de la reactivació econòmica una prioritat, tal com ho va fer a l’anterior legislatura tot i que, com ell mateix ha admès, no ho ha aconseguit.
Llistes amb poques sorpreses
A més de proclamar Artur Mas com a candidat, Convergència i Unió també ha ratificat les llistes de la federació per a les eleccions. El partit ha apostat per la continuïtat i no ha presentat gaires novetats per a les llistes del 25 de novembre. La principal sorpresa, la no presència de Francesc Homs per pròpia voluntat. Això sí, Artur Mas ja ha assenyat que comptarà amb l’actual portaveu del govern si torna a ser escollit.
Xavier Trias tanca la llista de Barcelona
A Barcelona, Joana Ortega, Oriol Pujol, Felip Puig i Núria de Gispert acompanyen Mas als primers llocs de la llista. Una llista que tanquen, de manera simbòlica, el conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell i l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias. A la resta de circumscripcions, repeteixen els caps de llista de Girona i Lleida, els alcaldes de Figueres, Santi Vila, i el de la Seu d’Urgell, Albert Batalla. A Tarragona, Albert Batet, alcalde de Valls, pren el relleu de Josep Poblet.
