compartir
L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ja ha donat a conèixer els noms dels guanyadors dels Premis Ciutat de Barcelona 2024. Es tracta de 16 guardons que distingeixen obres o accions que van excel·lir al llarg de l’any passat en les categories de ciència i cultura. Enguany els reconeixements premien, entre d’altres, la tasca de la Coordinadora de Colles Geganteres de Barcelona, l’equip d’arquitectes que han creat la nova Llotja de Pescadors del Port de Barcelona, la banda musical Tarta Relena o l’actriu de Casa en flames, Maria Rodríguez Soto, entre d’altres. Repassem una a una cada categoria.
Arquitectura i urbanisme
El jurat ha reconegut el treball de Carlos Ferrater (OAB), Lucía Ferrater (OAB) i Jesús Coll pel projecte de la nova Llotja de Pescadors del Port de Barcelona. Destaca la integració que n’han fet al port, l’obertura a la ciutadania i els materials constructius emprats.
Disseny i moda
El Premi Ciutat de Barcelona de disseny i moda el recollirà Teresa Helbig per la col·lecció “Wet Ballet”, pel “seu estil personal en moda i imaginari, fonamentat en la tradició i els oficis de la moda, al marge de la producció massiva” i pel fet de portar el nom de Barcelona a l’àmbit internacional.
Agustí Durant i Sanpere d’assaig, humanitats i història de Barcelona
Xavier Pla rebrà el premi d’aquesta categoria per la recerca exhaustiva i documentada sobre l’escriptor Josep Pla, que ha materialitzat en el llibre Un cor furtiu. Vida de Josep Pla.
Literatura
L’escriptora Cristina Massanés s’endurà el Premi Ciutat Barcelona de literatura en llengua catalana per l’obra Marxarons. Viatge pels cimes i les valls del llenguatge. El jurat n’ha destacat la combinació subtil de gèneres literaris i com juga amb la narrativa, el memorialisme i l’assaig per homenatjar el llenguatge com a vincle familiar.
En llengua castellana el premi serà per a Gabriela Wiener per l’obra Atusparia, una reflexió àcida sobre el recent passat polític peruà, escrit amb una prosa original i ambiciosa.
I, pel que fa la categoria de traducció en llengua catalana, el jurat ha triat Xavier Pàmies per com ha transportat al català de forma brillant el llibre Middlemarch, de George Elliot.
Arts
El Premi Ciutat de Barcelona d’audiovisual destaca enguany la interpretació de l’actriu Maria Rodríguez Soto a dues pel·lícules: Casa en flames, per la qual va ser nominada al Goya a la millor actriu de repartiment, i Mamífera.
El de música és per a la banda Tarta Relena pel disc És pregunta, que conjuga “eines modernes de creació amb una gran riquesa de llenguatges històrics i tradicionals, tot transmetent una mirada esperançada vers el futur immediat”.
En cultura digital el guanyador ha estat el Col·lectiu Taller Estampa, per la cartografia de la IA generativa. El jurat ha considerat la seva intenció de crear espais de coneixements sociocomunitaris, la seva transparència i accessibilitat.
La categoria d’arts visuals se l’endú Jordi Colomer per l’exposició “Façana, foto, festa, futur, fideus”. El jurat destaca que es tracta d’una obra visionària que ja anticipava temes clau com el dret a l’habitatge i l’apropiació de l’espai públic. També que per repensa els límits del fet expositiu, i entén la festa i la cultura popular com a acte revolucionari i de resistència col·lectiva.
En arts escèniques el premi el recollirà Victoria Szpunberg per l’autoria i direcció de l’obra de teatre L’imperatiu categòric, que aborda la problemàtica de l’habitatge i de la precarietat laboral d’una barcelonina a la cinquantena.
Cultures populars i comunitàries
La Coordinadora de Colles Geganteres de Barcelona rebrà el Ciutat de Barcelona d’aquesta categoria per l’organització de les tres trobades de gegants amb què han celebrat els 600 anys de gegants a la ciutat.
Cultura i educació
El Premi Ciutat de Barcelona de cultura i educació és per a Marta Galán Sala, per la dimensió política i transformadora dels seus processos de creació comunitària articulats des del rigor en la recerca i la formalització artística, que ha sabut recollir en el llibre Dramatúrgies polítiques (2011-2022).
Ciències
Els Ciutat de Barcelona dediquen tres categories a les ciències. Una és a les ciències experimentals i tecnologia, que reconeixen a José Antonio Garrido i Kostas Kostarelos per un article en què es desenvolupa una tecnologia del grafè que ha permès la integració de microimplants en el camp de la neuromedicina, en fase d’anàlisis clínica a través del spin-off InBrain Neuroelectronics, S. L.
El dedicat a ciències de la vida és per a la doctora Laura Soucek pel treball que demostra, a partir d’un assaig clínic, la validesa de la proteïna MYC com a diana terapèutica pel tractament de tumors sòlids.
I per acabar, el Ciutat de Barcelona de ciències ambientals i de la terra premia les investigadores Kim van Daalen (primera autora) i Rachel Lowe (líder de la investigació) per un estudi sobre els impactes del canvi climàtic en la salut que, a més, proposa canvis polítics i solucions aplicades en relació amb les estratègies de mitigació i adaptació a aquests impactes. El jurat en destaca la innovació, l’abast, la seva rellevant contribució científica i l’àmplia col·laboració internacional. A més, ho fa considerant criteris d’equitat, de justícia i de poblacions en risc, de manera que els seus resultats, a més de ser rigorosos i innovadors científicament, també tenen una important component social.
Uns guardons que s’atorguen des del 1949
L’Ajuntament de Barcelona atorga els Premis Ciutat de Barcelona des de l’any 1949 amb l’objectiu de reconèixer la creació artística i cultural vinculada a la ciutat. Amb la recuperació de la democràcia, el 1979, els premis es van deixar d’atorgar per concurs i van passar a ser una eina de reconeixement ciutadà a projectes que haguessin excel·lit durant l’any natural anterior.
Les categories dels guardons han anat canviant amb els anys. Si inicialment eren uns premis literaris, després van incorporar-hi altres disciplines artístiques, com les arts visuals, escèniques i musicals. També s’hi van afegir reconeixements a la recerca científica i a l’àmbit educatiu.
