El regidor de Presidència, Eloi Badia, ha explicat que l’Ajuntament vol “democratitzar” encara més l’espai de l’Anella Olímpica incorporant noves activitats esportives, culturals i de lleure adreçades a la ciutadania. Una de les que més crida l’atenció és que, a partir de la tardor, s’obrirà la pista d’atletisme de l’Estadi Olímpic Lluís Companys els últims diumenges de cada mes i també els dies festius perquè qui vulgui hi pugui anar a entrenar o a gaudir de l’espai amb la família. També, a partir de la tardor, les pistes estaran obertes els dies previs a les curses emblemàtiques de la ciutat, és a dir, la Cursa de la Mercè, la dels Nassos, la Mitja Marató i la Marató. A més, a partir de l’estiu, l’Estadi també s’obrirà per fer activitats esportives a l’aire lliure, com ioga o zumba, i per acollir finals esportives rellevants, com els World Roller Games, la primera quinzena de juliol del 2019.

A banda de les esportives, també hi ha noves activitats relacionades amb la cultura i amb el lleure. Un exemple és el projecte educatiu Visions STEAM Anella dedicat a la creació i a la innovació. Es farà a la primavera i  hi participaran 2.000 alumnes de segon i tercer d’ESO de la ciutat. També, a partir de l’estiu vinent, s’hi instaurarà un Cinema a la Fresca.

L’Anella Olímpica, un referent a tot el món

A diferència del que passa a altres ciutats del món que han acollit els Jocs Olímpics, l’Anella Olímpica de Barcelona continua mantenint un bon nivell d’activitat. Segons l’Ajuntament, l’any passat, el 2017, va rebre més d’un milió de visitants i es van programar més de 160 actes. Això vol dir que l’espai va tenir actes pràcticament tots els dies de l’any (325). D’aquests, un 47 % van ser esdeveniments culturals, mentre que el 53 % van ser activitats familiars, socials, esportives i populars. El regidor de Presidència, Eloi Badia, atribueix aquestes bones xifres a l’esforç d’inversió d’1,5 milions d’euros anuals que s’hi ha fet de forma continuada durant l’última dècada. “És un refent a tot el món”, assegura Badia, que també afirma que si comparem l’Anella Olímpica amb la d’altres ciutats olímpiques com Londres o Pequín no trobaríem aquest grau d’integració a la ciutat d’un espai esportiu d’aquesta magnitud.