El comissionat d’Economia Social, Desenvolupament Local i Consum de l’Ajuntament, Álvaro Porro, reclama un “acord de país” per aturar el fenomen de la venda a la manta. En un debat a ‘El matí de Barcelona’ amb la Plataforma d’Afectats pel Top Manta, el Sindicat d’Agents de la Policia Local (SAPOL) i la cooperativa d’exmanters Diomcoop, Porro ha explicat que fins ara no hi havia polítiques públiques per afrontar aquest problema i que el govern municipal de Barcelona en Comú les està construint. Des de l’Ajuntament defensen que cal la implicació de totes les administacions, tant la Generalitat com el Govern espanyol, i també de tots els agents implicats, és a dir, el Port de Barcelona, Renfe, TMB, i els cossos policials.
Porro considera que la venda ambulant irregular exigeix actuar a nivells diferents. D’una banda, el policial, amb més implicació dels Mossos per aturar la venda de productes il·legals. De l’altra, treballar les alternatives sociolaborals del col·lectiu, canviant la Llei d’estrangeria perquè aquestes persones no hagin de deambular mentre no tenen regularitzada la seva situació al país. I, finalment, amb més pressió fiscal i econòmica sobre aquestes mercaderies. El comissionat recorda que l’Ajuntament ha estat l’única administració que ha cercat alternatives laborals per als manters, i que ha aconseguit que unes 120 persones hagin sortit de la manta.
El president de la Plataforma d’Afectats pel Top-Manta, Fermín Villar, ha anat més enllà i ha demanat que aquest acord sigui europeu per evitar l’efecte crida local. De fet, Villar ha reclamat que sigui la mateixa alcaldessa, Ada Colau, qui vagi a Europa a reclamar-ho. Per Villar, la reacció de l’Ajuntament al fenomen dels manters s’ha produït els últims dos anys i això ha permès estancar-lo però no que el problema disminueixi.
Des del Sindicat d’Agents de Policia Local (SAPOL) les crítiques a la gestió municipal de la venda ambulant irregular són més dures. El portaveu del sindicat, Jordi Rodríguez, assegura que durant els últims quatre anys el problema ha canviat molt, sobretot per “l’efecte crida que es va fer des de l’Ajuntament”. “El nombre de manters s’ha multiplicat per 100″, assegura. Per Rodríguez, això els ha complicat la feina sobretot “per la hiperprotecció” del consistori cap a aquest col·lectiu. En canvi, Marie Faye, sòcia i membre del Consell Rector de Diomcoop, nega que es produeixi aquest efecte crida i està convençuda que amb polítiques ben regulades els manters poden sortir d’aquesta activitat.
Durant els últims mesos l’activitat de la venda a la manta s’ha concentrat especialment a l’intercanviador de l’estació de la plaça de Catalunya. Tot i els darrers intents de la Guàrdia Urbana i dels Mossos per desallotjar-los, el problema persisteix.
